El respecte pel periodisme
A quarts de vuit del matí la senyora Maria escombra la vorera tot esperant que el seu fill obri el bar. Uns metres més enllà hi ha a terra un tros de La Vanguardia de dies passats. El recull, sembla que li treu algun rebrec i tot seguit el llença a la paperera sense cap delicadesa especial, però tampoc amb el menyspreu del qui recull una cosa que ja no serveix i que a més embruta i fa nosa. La fugacitat del temps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
3 comentaris:
Però tu has vist com tracten els llibres? Com no han de tractar així els diaris...I perquè ja no es porta embolicar-hi l'entrepà i ja no hi ha comunes, que si no...
A veure... no era una denúncia de com es tracta els diaris... el títol és equívoc. Mea culpa. Volia dir que el fet que un diari de dies passats ja no interessi és una mostra de pas del temps. Només era una constatació. Res més.
No, meva, que em va quedar massa contundent i mal explicat. Doncs sí, les notícies velles passen avall. A més, oblidem ràpid.
Publica un comentari a l'entrada