Més entranyes de l'ase

Seguim estirant la corda de l'ase. Josep Pla escriví el següent:

Tenia una presència totalment invariable, era un ase de les figures de cera, una estàtua d’ase perfectament ben imitada.

A còpia de mirar-lo em vingueren a la memòria d’una manera involuntària, mecànica, algunes coses proporcionades per la cultura –lectures oblidades. L’ase d’or d’Apuleu, és clar... Els elogis que fa de l’ase el macarrònic Columela. Aquella observació d’Aristòtil: “l’ase no té fel”. No té fel? No sé pas... Homer, a l’Ilíada, fa un gran elogi de la sang freda de l’ase. Em pregunto perquè els autors el tingueren en tanta estima. Deu haver –penso- degenerat. El divinitzaren. Al temple de Delfos, entre l’estàtua de Minerva i la d’Apol•lo hi posaren un ase de bronze. I encara feren més: el portaren a una tal alçada que l’encabiren en la constel•lació de Càncer, on encara es manté en forma de burrets. Els grecs foren perfectament lògics. El prestigi dels ases està justificat en les seves faules, segons les quals els ases, gràcies als seus brams, han conservat el tron de Júpiter i la virtut de Vesta. És el que em sembla que encara succeeix...

M’anava, doncs, mirant l’ase; però, com que l’animal continuava clavat a terra, impàvid, silenciós, incommovible, no vaig tenir altre remi que anar recordant les coses que sobre aquesta classe de bèsties la lectura ofereix.

Per als jueus poster tingué encara més importància que per als grecs. El deuteronomi ordena a l’home recollir l’ase perdut, tenir cura del que està malalt, remuntar el que caigui a terra. L’ase ha de reposar un dia la setmana almenys: el setè. I Moisès, poc abans de morir, en un moment de mal humor, en el curs d’una terrible increpació dirigida als jueus, parlà dels ases: Us casareu amb una dona i un altre us la prendrà; alçareu una casa i no l’habitareu, us robaran l’ase davant dels vostres ulls i no el veureu mai més.

Si hagués tingut la sort que en el meu cas particular s’hagués realitzat la profecia de Moisès, m’hauria sentit alliberat i satisfet. (OC 15, 234-235).