Ves al contingut principal

Les entranyes de l'ase

Penjo un article que vaig escriure per a e-noticies. Potser el publicaran dilluns. Avui, però, faig un avançament.


Els catalans posem una nota de 6 sobre 10 a l’acció del Govern. Les enquestes són mecanismes de racionalització de la percepció ciutadana, d’un estat, per tant, emocional. Val a dir que molt sovint els errors d’aquestes sofisticacions són celebrats per la ciutadania. No són cap avenç, us ho asseguro.

Si abans el summe sacerdot obria els budells d’una bèstia per augurar el desenllaç d’una guerra o la successió al tro, avui apliquem les quatre regles aritmètiques. Esperem que els números quadrin. Em fa por que els nostres líders polítics es desencantin i tornin al mètode que durant tants segles va resultar. Ja veig, si no, la instal•lació d’escorxadors a les seus dels partits per escodrinyar el fetge d’un ase o d’un gat, segons les preferències, per copsar els processos electorals. Allò de que la sang corre pels passadissos del carrer Nicaragua deixarà de ser una gastada metàfora maquiavèl•lica. Els ganivets començaran a aparèixer de veritat.

Val a dir que, com sempre els espanyols ens porten avantatge i només els calen quatre ajustaments. Depenent com entri l’espasa al clatell del toro màrtir per raons patriòtiques, coneixeran els destins nacionals. I la resta, com fins ara: si va bé, puerta grande, i si no, mocadorada i cap a casa abans que comenci el linxament contra el torero. I total, per una medalla, la gent és cruel.

Aquí anem amb el pas canviat. Vàrem prohibir als solsonins penjar un ruc al campanar durant les festes del Claustre i potser més d’hora que tard ens en penedirem. Comprendran els “entranyables” protectors dels animals que per raons nacionals ens deixin fer el ruc si les enquestes van malament.
5 comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'impost sobre les begudes ensucrades

Diumenge al migdia un equip de TV3 ens va visitar a la botiga, Volien saber la nostra opinió sobre l'impost nou afegit a les begudes ensucrades.  Què busca aquest nou impost? Dissuassió? Recaptació? Un canvi d'hàbits?
A casa la cocacola no és el refresc més venut. Avui mateix hem servit més vermuts i sucs de taronja, comptats per separat, que cocacoles. I aigües, segurament, també. 
És clar que l'administració ha encetat la qüestió per la baula més dèbil: els usuaris i els restauradors. Fins i tot crec que no és un impost de naturalesa tècnica ni tampoc sanitària. És un impost ideològic, dirigit cap a una beguda concreta. Tampoc busca un incentiu. Si el busqués, per què l'administració no rebaixa a l'ensems, per exemple, l'IVA de la fruita al 4%, que faria feliços els pagesos, els venedors dels mercats i als usuaris?
I la pregunta que no agrada a l'administració, la d'ahir, la d'avui i la de sempre: No creieu que tots som responsables de prendre el…

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…

Dijous gras

La festa de dijous gras roman als nostres dies gràcies a la botifarra d'ou, que trobem als mercats i a les xarcuteries d'elaboració pròpia, i també gràcies a la coca de llardons. En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.

Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les fa…