He vist un parell de cops "la casita blanca: la ciutat oculta", un documental que vol explicar una part de la intrahistòria barcelonina de la postguerra. L'estraperlo, les cases de cites, una ciutat que viu rera dels esdeveniments polítics i socials. Em va agradar, tot i que no tant els comentaris de la veu en off.
Aquest documental coincideix amb una revifalla per l'interès de conèixer la Barcelona dels anys 30, 40 i 50. Mai ha estat explicada i té el seu interès. Ara bé, es parteix d'una certa mitificació del passat, el tractament tendre que explicita que les coses ja no són com abans, per desgràcia. I bé, mentre alguns es lamenten que abans les coses eren millors, d'aquí quaranta o cinquanta anys uns altres es gronxaran en la nostàlgia tot dient que darrera el Forum i els Jocs Olímpics hi havia una ciutat que vivia al marge dels grans esdeveniments. Coi, només faltaria! es pot explicar la història sense nostàlgia, o és que aquest país necessita viure permanentment en el mite?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada