He vist un parell de cops "la casita blanca: la ciutat oculta", un documental que vol explicar una part de la intrahistòria barcelonina de la postguerra. L'estraperlo, les cases de cites, una ciutat que viu rera dels esdeveniments polítics i socials. Em va agradar, tot i que no tant els comentaris de la veu en off.
Aquest documental coincideix amb una revifalla per l'interès de conèixer la Barcelona dels anys 30, 40 i 50. Mai ha estat explicada i té el seu interès. Ara bé, es parteix d'una certa mitificació del passat, el tractament tendre que explicita que les coses ja no són com abans, per desgràcia. I bé, mentre alguns es lamenten que abans les coses eren millors, d'aquí quaranta o cinquanta anys uns altres es gronxaran en la nostàlgia tot dient que darrera el Forum i els Jocs Olímpics hi havia una ciutat que vivia al marge dels grans esdeveniments. Coi, només faltaria! es pot explicar la història sense nostàlgia, o és que aquest país necessita viure permanentment en el mite?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Saps per què el Tortell de Reis és rodó?
Saps per què el el Tortell de Reis és rodó? Primer de tot perquè fa colla i ajunta. Tant se val on comença o on acaba el grup. També perquè...
-
Dono una perspectiva absolutament diferent a la qüestió dels sous dels polítics. Us transcric un fragment de les memòries de Cambó. Per a el...
-
Saps per què el el Tortell de Reis és rodó? Primer de tot perquè fa colla i ajunta. Tant se val on comença o on acaba el grup. També perquè... -
La gent de l'Europa central ens passaran al davant. Als que m'he trobat tenen dues coses importantissimes: ganes de viure i estan ac...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada