Els efectes col·laterals ja es deixen sentir. Ada Castells relata una nova facècia de la senyora Clixé. El segon article és de Joan Olivé, l'autor diari de l'enyorat "Pel broc gros". Ja que en Sanchís o qui sigui ha tingut la bona idea de fer-los coincidir, no desaprofito l'avinentesa.
PER ACABAR
Més segursque mai
Ada Castells
Diumenge la senyora Clixé va ser testimoni del xoc frontal de dos cotxes entre Besalú i Castellfollit de la Roca. Al vespre va afanyar-se a veure el telenotícies per si ho comentaven. En la societat de la informació sempre fa efecte que t'expliquin per la tele el que tu has presenciat: et fa sentir important. Aquesta vegada, però, tocava que papà Estat estigués content amb el balanç de morts a les carreteres. Resulta que hi ha hagut la meitat de defuncions que l'any passat per les mateixes dades. Que la gent mori menys es considera un triomf de les autoritats que regulen el trànsit i és qüestió de difondre-ho amb tot el cofoisme que toca. Ja podem dormir tranquils amb la nostra armilla hortera amagada sota el seient i el Maxicosi instal·lat perquè els nens no prenguin mal. Això sí, la xarxa viària continua fent pena. Els paviments semblen pistes americanes per acabar amb els motoristes; els senyals de trànsit juguen a amagar-se rere les branques dels arbres i, per entrar en territoris Clixé: a la ronda de Dalt no es veu la indicació per agafar els túnels de Vallvidrera fins que no la tens a sobre; la plaça Caos Sotelo continua tan caòtica com sempre encara que ara es digui Francesc Macià; la recent reforma del passeig de Sant Joan no ha evitat que el poeta Verdaguer se sobresalti sovint amb les frenades a la cruïlla amb la Diagonal. Ara bé, tots hem d'anar ben agafadets amb el cinturó de seguretat i sense beure alcohol o ens les carregarem en el millor dels casos amb una multa; en el pitjor, amb un funeral. Està molt bé que es radicalitzin les exigències per evitar més desgràcies a les carreteres. No és desmesurat treure el carnet als qui han fet faltes greus, però aquestes mesures han d'anar acompanyades d'una millora de les condicions de la xarxa viària. Talar els arbres que tapen els stops és tan urgent com el desplegament dels Mossos per controlar els mals conductors.
Si en som de...Multiculturals
JOAN OLIVER
L'Ajuntament de Palafrugell ha decidit fer els bans en català, espanyol i àrab perquè diu que hi ha un 12% de la població del municipi que és d'origen magribí. És una iniciativa fantàstica que demostra fins a quin punt en som de multiculturals els catalans. Algun malintencionat podria pensar que aquesta és una mesura que no facilita que els immigrants aprenguin el català, o l'espanyol, que pel que sembla també és llengua de ban. Però no cal patir-hi. L'Ajuntament ja ha dit que això no és així i ells deuen saber per què ho han dit. Algun altre malintencionat podria preguntar quants d'aquests immigrants són analfabets i si el percentatge de senyores immigrants que no saben llegir l'àrab és superior al de senyors. I suggerir que potser, en nom de la multiculturalitat, s'està reforçant el despotisme del mascle immigrant. Un tercer malintencionat, encara, podria preguntar quants d'aquests immigrants que l'Ajuntament diu que són àrabs, són en realitat berbers i suggerir que potser en nom de la multiculturalitat s'acaba imposant als berbers la llengua àrab, de la mateixa manera que a cal Fòrum, a fi i efecte de ser ben multiculturals, ens imposen l'espanyol als catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada