Aquest Litus és de por. A vegades em prèn els temes. El món és dels llestos, ja està vist. Deixant de costat les qüestions tractades al cafè, vull parlar d'un fenomen ben curiós: la gran animació que hi ha als xats a mig matí, tot déu conectat des de la feina. Tinc amigues que s'escandalitzen del tarannà xatero campi-qui-pugui a altes hores de la nit. Es pot entendre, de noche todos los gatos son pardos.
Esclar que se'm pot dir i tu què coi hi fas conectat si ara ho critiques... No és un judici de valors, és una constatació laboral, una observació. Els msn minimitzats, el cul a la feina i els ulls a la pantalla i parlant amb un altre avorrit mandrós. De cop la conversa es talla, el jefe ha tret el cap.
Però el xat és una escapatòria virtual. També n'hi ha de presencials. Tinc un amic que treballa a una empresa que té màquines expenedores de cafè. I es veu que l'ànim comercial els ha dut a col·locar una màquina a l'àrea reservada del personal laboral d'un parell de cases de barrets. I es veu que tot omplint la màquina el meu bon amic alguna vegada ha iniciat conversa, només va dir conversa i crec que només fou conversa, amb la madame. I segons m'ha dit l'hora de màxima afluència de clients no és pas a la nit, sinó precisament al matí.
Al principi sobta, però si ho penses una mica és perfectament normal. El modèlic pare de família no pot dir alegrement a quarts de deu de la nit que va a fer una gestió al banc o a una reunió o al dentista, com correspon a les excuses que es donen a la feina a mig matí. Òbviament tampoc pot dir a la família que se'n va de putes.
Bé, això venia per allò de que els catalans som molt treballadors
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
3 comentaris:
Hola! Carai, en Joan i mig també diu que li prenc els temes! Si us consola, va durar un temps que en TdQ me'ls prenia a mi! (Els d'ell més desenvolupats,eh...com el del Codi da Vinci)
El xat pot ser divertit una temporada, a mi em feia gràcia per la novetat, però al final veus que hi ha un personal molt "freak". És més divertit fer blogs!
Litus, m'ho he pres amb esportivitat bloguera :-).
Sí, "lo importante es participar!" (Sempre m'ha fet ràbia aquesta frase, no sóc molt de competir, però sempre l'he trobat molt mesella...). Ei, i el tema comptador, què tal?
Publica un comentari a l'entrada