Passa al contingut principal

Una ració de Sostres

Porto tres o quatre dies una mica espès. Encara que sigui amb articles vinculats, mantinc el fil del blog ens uns intervals més o menys decents. Avui toca una ració de Salvador Sostres. No és que l'article m'entusiasmi especialment, però té l'avantatge que es fum del Fòrum, dels progres i de la collonada del festival internacional de la joventut.

Encara no havia vinculat en Sostres. I portem quasi uns cinquanta posts, potser ja tocava. Els anti-Sostres seran comprensius, suposo. I els sostrians irredempts ja el llegeixen cada dia.

Comentaris

Antoni ha dit…
És curiosa aquesta obsessió amb la higiene personal de l'altre, que si es dutxa o no es dutxa, perquè per raons d'estudi estic llegin Los catalanes en la guerra de España, un llibre dels anys cinquanta, el testimoni d'un feixista català que es va alçar a favor de Franco el 36, i no para de parlar del "hedor de las hordas rojas". La coincidència es repeteix en el dissident com a fracassat, ressentit, etc. Però és que a més, l'article del Sostres és factualment incorrecte: ¿quants joves hi ha que participin del món aquest alternatiu, etc, i de grans s'instal.len i fan professions de responsabilitat? La tira, molts, un munt. O sigui que malaltís i imaginatiu: un geni.
Anònim ha dit…
Quin article... Malauradament no havia llegit mai l'amic Sostres però amb aquestes ratlles ja n'he tingut prou... Tot l'article és trist. Ell descalifica els joves "ganduls i pollosos". Etiqueta els joves. Però perquè l'amic Sostres sapiga, jo seria un d'aquests ganduls i pollosos, que toquen la guitarra i fumem marihuana. Però a part d'axiò estudio dues carreres, treballo i em guanyo la vida. Això si, si mai em veu l'amic Sostres, com que no soc un "home gris" standard, que tant li agraden, seré una desferra per la societat.
Teresa Amat ha dit…
Ja sé que el noi resulta antipàtic a vegades per com diu es coses, sobretot si es té la pell fina, però tocar-hi hi toca força. I a mi d'ell avui també m'ha agradat això. Anònim, tu que dius que mai l'havies llegit, potser en aquest hi trobaràs alguna cosa millor.
Anònim ha dit…
El text aportat per la Teresa és molt bo. El millor Sostres és el corresponsal de guerra... dels sexes, tot i que aquí a vegades té atacs de demència senil precoç. Com a analista polític no passa de camorrista intel·lecual: no és qüestió de tenir la pell fina, és qüestió de mantenir un discurs de foment de l'odi ("no es dutxen", etc.) combinat amb errors factuals. És clar que potser té diverses pesonalitats o personatges en conflicte, fruit de massa influències, o de voler arribar a tothom: pot ser un vell carcamal impotent, un pijo sofisticat, un poeta enamorat. És clar que potser no l'hauríem de llegir literalment i tot plegat és una broma, i qui sap si algun dels articles no els escriu borratxo. Hi ha coses que nosaltres el públic no sabrem mai.
Jesús Cardona ha dit…
Molt bona la definició "El millor Sostres és el corresponsal de guerra... dels sexes".
Litus ha dit…
"Fòrum+Sostres", ja ho he pensat: "Avui el Jesús triomfa...". Al Fòrum hi vaig anar aquest dissabte i em va passar com les pel.lícules, que et diuen "és boníssima, ves-hi!" i tu penses "home, no n'hi havia per tant" perquè en tenies un concepte massa elevat. Amb el Fòrum l'han deixat tant pel terra que vaig pensar "home...", és clar que hi vaig anar de nit a veure un concert i vaig veure un parell de coses més i ja està, sense massa pretensions. Tot plegat: ni tant ni tant poc (ara, les pèrdues m'agradaria saber-les). El Sostres...no el llegeixo mai, jo! Tinc el seu llibre i tot...però no el llegeixo, que consti (és el que diu tothom,no? I després "has vist què diu el Sostres...?")
Teresa Amat ha dit…
Marededeusenyor, nois! És que no teniu remei, de seguida se us en va la mà, ni que sigui linkant...
Anònim ha dit…
En Sostres diu el que vol dir i no deixa que la realitat li contradigui. Per ex. el diari explica que uns joves es queixen de la falta de posder-se dutxar als barracons que els han preparat, per tant es voldrien dutxar, i que d'altres es canvies d'allotjament justament perquè volen tranquilitat i dormir per a poder fer el treball del dia, per tant han vingut a treballar. En Sostres a vegades m'agradava perquè tenia alguna idea interessant o per com la deia, com això que només divertir-se no és cap aportació del Fòrum, llàstima que ho sol espatllar amb la seva demagògia habitual, per ex. això d'enviar-los a l'Irak si volen ser coherents. No és per pell fina, és per fart d'argumentacions buides i enganyoses que fa temps vaig escriure-li per últim cop a l'e-notícies, dient-li que de "sostregades" ja en tenia prou.


Joan i mig

Entrades populars d'aquest blog

Salvador Sostres al Velòdrom

Ahir vaig anar la presentació del llibre del Salvador Sostres "Viatge de noces" al bar Velòdrom. Quim Torra, Vicent Sanchís i Joan Laporta van parlar molt bé tant de l'autor com del llibre. Encabat en Sostres va explicar que un dels objectius del llibre és deixar palès que arreu del món, a tots els països, els seus habitants estimen la llibertat i els valors comuns (territori, llengua i independència) amb una excepció planetària: el Baix Llobregat. I va dir que, si celebren les noces de plata, hi anirà amb la seva dona per fer una crònica del no-amor al país. Avui he vist que alguns mitjans fan referència a l'esdeveniment, però no diuen ni mu sobre la xiulada que van rebre els periodistes per l'intent de derrocar Joan Laporta tot just fa un any. Els agraïments de Sostres cap al president del Barça van ser molt aplaudits. Els periodistes van marxar aviat amb la cua entre cames. Vaig veure-hi l'Arcadi Espada, en Sala Martín i el David Madí i vaig saludar en Joa…

Tiranía, oligarquía y gobierno licencioso

Tratando de esclarecer cuáles fueron  los ordenamientos jurídicos de la ciudad de Roma, y mediante qué circunstancias la llevaron a su perfección, recordaré que algunos han escrito, refiriéndose al gobierno, que pueden ser de tres clases: monárquico, aristocrático y popular, y los que organizan una ciudad deben inclinarse a una de ellas, según les parezca oportuno. Otros, más sabios en opnión de muchos, opinan que las clases de gobierno son seis, de las cuales tres son pésimas  y las otras tres buenas en sí mismas,  aunque se corrompen tan fácilmente que llegan a resultar perniciosas. Las buenas son las que enumerábamos antes, las malas, otras tres que dependen de ellas y le son tan semejantes y cercanas, que es fácil pasar de una a otra: porque el principado fácilmente se vuelve tiránico, la aristocracia evoluciona en oligarquía, y el gobierno popular se convierte en licencioso sin dificultad.
(...)
Añado, además, que todas estas formas son pestíferas, pues las buenas tienen una vid…

Un anglès a Napols durant la Setmana Santa

Des de mitjans del segle setze, els joves aristòcrates anglesos continuaven els estudis al continent, pricipalment a França, Itàlia i Grècia. Li'n deien el Grand Tour. Molts d'aquests estudiantss publicaven les seves experiències al The Spectator o al The Gentleman's Magazine. Un d'ells, Joseph Addison, de viatge de Roma a Nàpols, deixa constància de la bellesa del país, la pobresa de la població local, la forma de govern dels prínceps. Addison era a Nàpols el divendres sant, hi trobà Felip d'Anjou i anotà la perplexitat que li causaren les institucions i cerimònies catòliques.
"Naples. My first days at Naples were taken up with the sights of processions, which are always very magnifient in the Holly Week. It would be tedious to give an account of the several representations of our Saviour's death and resurrections, of the figures of himself, the Blessed Virgin, and the Apostles, which are carried up and down on this occassion, with the cruel penances tha…