Una ració de Sostres

Porto tres o quatre dies una mica espès. Encara que sigui amb articles vinculats, mantinc el fil del blog ens uns intervals més o menys decents. Avui toca una ració de Salvador Sostres. No és que l'article m'entusiasmi especialment, però té l'avantatge que es fum del Fòrum, dels progres i de la collonada del festival internacional de la joventut.

Encara no havia vinculat en Sostres. I portem quasi uns cinquanta posts, potser ja tocava. Els anti-Sostres seran comprensius, suposo. I els sostrians irredempts ja el llegeixen cada dia.

6 comentaris:

a ha dit...

És curiosa aquesta obsessió amb la higiene personal de l'altre, que si es dutxa o no es dutxa, perquè per raons d'estudi estic llegin Los catalanes en la guerra de España, un llibre dels anys cinquanta, el testimoni d'un feixista català que es va alçar a favor de Franco el 36, i no para de parlar del "hedor de las hordas rojas". La coincidència es repeteix en el dissident com a fracassat, ressentit, etc. Però és que a més, l'article del Sostres és factualment incorrecte: ¿quants joves hi ha que participin del món aquest alternatiu, etc, i de grans s'instal.len i fan professions de responsabilitat? La tira, molts, un munt. O sigui que malaltís i imaginatiu: un geni.

Anònim ha dit...

Quin article... Malauradament no havia llegit mai l'amic Sostres però amb aquestes ratlles ja n'he tingut prou... Tot l'article és trist. Ell descalifica els joves "ganduls i pollosos". Etiqueta els joves. Però perquè l'amic Sostres sapiga, jo seria un d'aquests ganduls i pollosos, que toquen la guitarra i fumem marihuana. Però a part d'axiò estudio dues carreres, treballo i em guanyo la vida. Això si, si mai em veu l'amic Sostres, com que no soc un "home gris" standard, que tant li agraden, seré una desferra per la societat.

Anònim ha dit...

El text aportat per la Teresa és molt bo. El millor Sostres és el corresponsal de guerra... dels sexes, tot i que aquí a vegades té atacs de demència senil precoç. Com a analista polític no passa de camorrista intel·lecual: no és qüestió de tenir la pell fina, és qüestió de mantenir un discurs de foment de l'odi ("no es dutxen", etc.) combinat amb errors factuals. És clar que potser té diverses pesonalitats o personatges en conflicte, fruit de massa influències, o de voler arribar a tothom: pot ser un vell carcamal impotent, un pijo sofisticat, un poeta enamorat. És clar que potser no l'hauríem de llegir literalment i tot plegat és una broma, i qui sap si algun dels articles no els escriu borratxo. Hi ha coses que nosaltres el públic no sabrem mai.

Jesús Cardona ha dit...

Molt bona la definició "El millor Sostres és el corresponsal de guerra... dels sexes".

C. ha dit...

"Fòrum+Sostres", ja ho he pensat: "Avui el Jesús triomfa...". Al Fòrum hi vaig anar aquest dissabte i em va passar com les pel.lícules, que et diuen "és boníssima, ves-hi!" i tu penses "home, no n'hi havia per tant" perquè en tenies un concepte massa elevat. Amb el Fòrum l'han deixat tant pel terra que vaig pensar "home...", és clar que hi vaig anar de nit a veure un concert i vaig veure un parell de coses més i ja està, sense massa pretensions. Tot plegat: ni tant ni tant poc (ara, les pèrdues m'agradaria saber-les). El Sostres...no el llegeixo mai, jo! Tinc el seu llibre i tot...però no el llegeixo, que consti (és el que diu tothom,no? I després "has vist què diu el Sostres...?")

Anònim ha dit...

En Sostres diu el que vol dir i no deixa que la realitat li contradigui. Per ex. el diari explica que uns joves es queixen de la falta de posder-se dutxar als barracons que els han preparat, per tant es voldrien dutxar, i que d'altres es canvies d'allotjament justament perquè volen tranquilitat i dormir per a poder fer el treball del dia, per tant han vingut a treballar. En Sostres a vegades m'agradava perquè tenia alguna idea interessant o per com la deia, com això que només divertir-se no és cap aportació del Fòrum, llàstima que ho sol espatllar amb la seva demagògia habitual, per ex. això d'enviar-los a l'Irak si volen ser coherents. No és per pell fina, és per fart d'argumentacions buides i enganyoses que fa temps vaig escriure-li per últim cop a l'e-notícies, dient-li que de "sostregades" ja en tenia prou.


Joan i mig

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton...