La quimera de la presó

Un concepte de dret penitenciari acceptat fins fa poc com a correcte deia que en cap cas es podia fer distincions entre els presos per raó del seu delicte. Que la presó era un mitjà coreector de les desigualtats socials i que , per tant, un delinqüent de coll blanc havia de rebre el mateix tractament que un traficant de drogues o un violador. És conegut que el dret penal ha suscitat de sempre l'atenció dels marxistes: el ius puniendi de l'Estat, la tipificació ideològica de quines conductes són delictes, la relació entre la llibertat i la dialèctica històrica, les tesis abolicionistes, les raons sòcio-ecnoòmiques que porten a una persona a delinquir, etcètera. No en faré sang.

Avui, ja força deslliurats d'aquestes manilles ideològiques, però, se segueix sense saber per a què coi serveix la presó, què es pretén amb la pena imposada i quina és la millor manera d'evitar els delictes i la reincidència.

1 comentari:

Jesús Cardona ha dit...

Avui diumenge comentava amb un parent aquesta qüestió i ell sostenia que mentre la major part dels delinqüents empresonats estiguin millor a la presó que al carrer (calefacció, sales de jocs, poliesportiu, aigua calenta, llit i menjar), no hi ha res a fer. La solució, òbviament, no passa per tornar a les presons medievals, però sí que és un punt a tenir en compte per saber perquè si ha tantes reincidències.

Saps per què el Tortell de Reis és rodó?

 Saps per què el el Tortell de Reis és rodó? Primer de tot perquè fa colla i ajunta. Tant se val on comença o on acaba el grup. També perquè...