E-notícies :
Més de 16.000 catalanes van avortar l'any passat
Segons dades del Departament de Salut, durant l’any 2003 es van realitzar interrupcions voluntàries de l’embaràs en un total de 26 centres de Catalunya, dels quals 16 són centres hospitalaris i 10 són extrahospitalaris. L’any 2003 es van realitzar 16.605 interrupcions voluntàries de l’embaràs a Catalunya. Aquesta xifra suposa una disminució del 0,6% respecte de les enregistrades l’any 2002. Pel que fa a la nacionalitat de les pacients 812 tenen nacionalitat estrangera. Les procedents del Regne Unit van ser 14, la qual cosa representa un 1/1.000 (0,08%).
No sé si són molts o pocs o si les dades són correctes. De tota manera, em posiciono. He mirat d'entendre de la manera més racional que sóc capaç els motius de certs sectors femenins que defensen l'avortament i reconec que no m'en surto. Em causa una repugnància especial i no me'n sé avenir més quan hi ha tota mena d'anticonceptius i la píndola del dia després. Potser és que la interrupció voluntària de l'embaràs sense cap motiu no és racional.
La situació és molt diferent de fa trenta anys i el discurs no pot ser el mateix. Se m'en fot del que diguin els cardenalots romans. Tampoc entraré en les disquisicions per esbrinar a partir de quina estmana és pot coniderar que hi ha vida. És el fet en sí que el trobo penós.
Crec, però, que la llei espanyola és raonable i accepto l'avortament amb total normalitat en els supòsits d'agressió sexual i de perill per a la vida de la mare. Ara bé, i la resta? Quan escolto algú que demana la supressió de límits temporals i de supòsits m'escandalitzo. Aquest discurs és conservador o progre? Se me'n fot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
5 comentaris:
Jesús, després també pots mirar la tendència. Si el nombre d'avortaments puja o baixa.Si no hi hagués tots aquests anticonceptius potser hi hauria el doble d'avortaments. Els 16 mil pot semblar molt, però quan és comparat amb els nens que neixen?Després tampoc cal ser dona per entendre que l'avortament sempre és una intervenció traumàtica sobre el cos, etc.És una qüestió de llibertat personal, i noi,mira que em sap greu,eh?Però per més voltes que li donis, si avui les dones poden avortar amb garanties és per una victòria del discurs progressista, laic i feminista.Que es pugui avortar:que pugui avortar el poble, és clar,perquè les noies de les classes altes han avortat sempre,fins i tot en la catòlica Espanya del franquisme,i potser recordes o has llegit alguna cosa dels llegendaris viatges a Londres.És aquests hipocresia miserable,el que es va acabant:volien privar el poble allò de què ells disposaven amb normalitat.Ho deixo aquí.
Jesuset!! ja n'hem parlat algun cop del tema i conec les teves prevencions que no tens en altres coses. La veritat és que llegit queda més fort. El primer comentari que t'han fet és molt bo i el subscric, és un tema personal que ningu pot jutjar.
Per cert, l'escrit de la piquiponada em va encantar i vaig recordar que la meva àvia feia servir aquesta paraula.
Cuida't, company!
Enric Junyent
Hola, sóc en Joan del "mig bloc mig poc" de http://www.lamevaweb.info/193
Força d'acord amb la Teresa i l'Antoni, aporto dades i matisacions: Els 16605 avortaments (2003) són 11,5 per cada 1000 dones en edat fèrtil, i representen 1/5 part dels naixements. La tendència és a l'alça (del 7,3 del 1997 va pujant fins a l' 11,5 actual), però per sota de la majoria de països europeus perquè relativament fa poc temps de la legalització.
Jaume, als motius d'avortar t'hi falta el de "perill per la salut física o psíquica", que és on caben tots els casos. Sobre els anticonceptius: les pastilles anticonceptives actuen per diversos mecanismes i un és anti-implantació de l'òvul fecundat. Així, anticonceptius orals i píndola del dia després poden ser considerats també avortius.
Per tant, si acceptem pastilles acceptem avortar als pocs dies. I si ens no ens sembla bé avortar als 6 o 7 mesos és perquè ja s'acosta a produir una mort d'altri. Això ens porta a la qüestió bàsica: ¿a partir de quan és interrompre una vida d'un altre ésser?.
Teresa, també amb sentit comú i sense pre-judicis, aquest és el problema que fa que em qüestioni si pot deixar-se només a la llibertat de la dona, i que hi hagi qui ho trobi repugnant i que sigui objecte de postures morals, ètiques o religioses (com ho pot ser per ex. la pena de mort). El que passa és que la pregunta no té resposta. Acabo amb la meva conclusió: aquest desconeixement ens porta a la pràctica a haver-ho de deixar a l'opció individual, per no menystenir tot el que porta una dona a avortar i no afegir-li més sofriment amb la penalització, per això estic per la legalització amb un límit de temps raonable però sense haver de justificar cap motiu (postura compatible amb religiositat no dogmàtica).
És un qüestió molt espinosa. Sembla que pertany a la consciència més profunda de les dones. La qüestió és si està gaire extesa aquesta mena de consciència profunda. Una amiga, per exemple, casada i amb dos fills, una vida més o menys estable, bona mare, que ja porta tres avortaments; em sona a desídia. En aquest cas, desídia moral. Estic a favor de la despenalització però sóc conscient que comporta una mena de banalització, bastant horrible.
Lola (paraules)
¿Noto o no noto un cert malhumor?
Lola (paraules)
Publica un comentari a l'entrada