Ves al contingut principal

Barcelona estudia deixar entrar gossos a metro i bus

Del diari 20 minutos


A la porta d'algunes botigues s'hi veu enganxat un adhesiu que vé a ser una senyal de prohibició d'entrada als animals (els altres tipus d'animals, com va dir el senyor Joan Rigol, l'anterior President del Parlament). Aquesta marca s'entén com una protecció a la higiene del comerç, més quan la botiga és d'aliments. Amb tot, el comerciant curós faria bé de vigilar amb aquella gent que estima més les bèsties que les persones i que li fa petons al gos i al gat; compte, amic botiguer, són capaços de posar-li una denúncia per discriminació per negar l'entrada a l'animal. Hi ha gent molt histèrica amb el tema de les bèsties.

Doncs bé, jo anava per una altra cosa. El senyor Portabella, president del zoo que hi ha al costat de l'altre zoo, el Parlament, es veu que està estudiant. I concretament ara estudia deixar entrar els gossos al metro i a l'autobús. No ha aclarit encara si hauran de pagar o si podran ocupar seient. Us imagineu el bus i el metro a l'hora punta on tothom va ben apretat, un gos bordant o una dona cridant que li estan trepitjant el seu gos llepafigues? És més, quan veus gent que posa la bossa al costat i no la treu encara que hi hagi un avi dret; doncs bé, si no treuen la bossa, encara menys trauran el gos!
3 comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'impost sobre les begudes ensucrades

Diumenge al migdia un equip de TV3 ens va visitar a la botiga, Volien saber la nostra opinió sobre l'impost nou afegit a les begudes ensucrades.  Què busca aquest nou impost? Dissuassió? Recaptació? Un canvi d'hàbits?
A casa la cocacola no és el refresc més venut. Avui mateix hem servit més vermuts i sucs de taronja, comptats per separat, que cocacoles. I aigües, segurament, també. 
És clar que l'administració ha encetat la qüestió per la baula més dèbil: els usuaris i els restauradors. Fins i tot crec que no és un impost de naturalesa tècnica ni tampoc sanitària. És un impost ideològic, dirigit cap a una beguda concreta. Tampoc busca un incentiu. Si el busqués, per què l'administració no rebaixa a l'ensems, per exemple, l'IVA de la fruita al 4%, que faria feliços els pagesos, els venedors dels mercats i als usuaris?
I la pregunta que no agrada a l'administració, la d'ahir, la d'avui i la de sempre: No creieu que tots som responsables de prendre el…

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…

Dijous gras

La festa de dijous gras roman als nostres dies gràcies a la botifarra d'ou, que trobem als mercats i a les xarcuteries d'elaboració pròpia, i també gràcies a la coca de llardons. En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.

Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les fa…