Ves al contingut principal

Loteria municipal

Hi ha merder a Navàs pels premis de la loteria de Nadal. El 22 de desembre hi va caure un bon feix de milions i, com passa quasi bé sempre, hi ha organitzat un bon sidral. Els números foren repartits pel Consell de la Joventut.

Aquest fet m'ha recordat el que va passar on jo visc l'any 1995. Un contractista d'obres va regalar un dècim a cada regidor de l'equip de govern municipal, excepte a un parell, i a certs funcionaris distingits pels seu càrrec i veterania. Va tocar dos milions i mig de pessetes a cadascun dels obsequiats i tot plegat va donar per a discussions i tafaneries de tota mena. Com no podia ser d'altra manera els regidors i els funcionaris es van quedar amb el premi. El premi va coicindir en el temps amb una polèmica, que encara dura, sobre la construcció d'una piscina municipal. Passats uns dies va aprèixer sota de la porta de cada casa aquest poema signat per un intrigant Lo Gayter de Rafamans:

Un bon dia a l'Ajuntament
un contractista apareixia
traginant un carregament
de dècims de loteria.
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!

Aviat féu el repartiment
a qui més li convenia;
No volia quedar malament
amb Urbanisme i companyia
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!

Dècims tothom en tingué,
pas el carter i la policia.
Urbacor plora també
per la manca de cortesia
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!

Fou el passat dia vint-i-dos,
vers les dotze del migdia,
quan caigué caler del gros
a la Casa de la Vila
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!

I ja no sabem res més
sobre els premis de la rifa.
Per això acabem el vers
i no remenem més la tifa
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!

1 comentari

Entrades populars d'aquest blog

L'impost sobre les begudes ensucrades

Diumenge al migdia un equip de TV3 ens va visitar a la botiga, Volien saber la nostra opinió sobre l'impost nou afegit a les begudes ensucrades.  Què busca aquest nou impost? Dissuassió? Recaptació? Un canvi d'hàbits?
A casa la cocacola no és el refresc més venut. Avui mateix hem servit més vermuts i sucs de taronja, comptats per separat, que cocacoles. I aigües, segurament, també. 
És clar que l'administració ha encetat la qüestió per la baula més dèbil: els usuaris i els restauradors. Fins i tot crec que no és un impost de naturalesa tècnica ni tampoc sanitària. És un impost ideològic, dirigit cap a una beguda concreta. Tampoc busca un incentiu. Si el busqués, per què l'administració no rebaixa a l'ensems, per exemple, l'IVA de la fruita al 4%, que faria feliços els pagesos, els venedors dels mercats i als usuaris?
I la pregunta que no agrada a l'administració, la d'ahir, la d'avui i la de sempre: No creieu que tots som responsables de prendre el…

Fer de padrí

Article per a la revista El Llaç de Molins de Rei

FER DE PADRÍ

A  l’igual que la majoria de vosaltres, tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era en Joan Alari, el meu avi de Molins de Rei. En el nostre cas vam contravenir la tradició de que el padrí regala la mona i la padrina el palmó.  La mona me la feien els avis forners de Corbera. Així, sempre vaig tenir un palmó de Molins de Rei, concretament de la Plaça de la Creu.

El padrí és un segon títol de l’oncle, amic o avi triat. De padrí te’n fan, però seran ell i el fillol els que aniran teixint una relació especial amb els anys. Cal, doncs, una voluntat per a exercir de padrí. L’immortal Vito Corleone diu que “els italians pensen que el món arriba a ser tan dur que cal tenir dos pares, per això tenen un padrí”. 

Des de temps immemorial els padrins han regalat ous als seus fillols per Pasqua. L’ou té  una gran simbologia: la closca representa la terra; la membrana, l’aire; la clara, l’aigua; i el rovell el foc i també el cos humà…

Mossèn Cinto on fire

He acabat de llegir El Poeta del poble, la novel·la d'Andreu Carranza sobre la vida del poeta. M'ha anat molt bé perquè ha estat la meva primera aproximació a les vicissituds trepidants i dramàtiques de Verdaguer. Captivat pel personatge, el llibre m'ha deixat delerós de saber més sobre el seus viatges, l'amistat amb Gaudí i de llegir la seva prosa. L'enfrontament amb el bisbe Morgades, el cessament d'almoiner del marquès de Comillas i el confinament a la Gleva et fan aixecar de la cadira. 
Tinc una flaca amb els capellans tan poc teòlegs, tan poc clericals. Solen ser murris i són un mal de queixal per al seu bisbe. L'exili dóna una gran llibertat i força creadora. Josep Maria Ballarín diu que
Els del tronxo parlen el català més vell, bell, net, polit, acolorit, ufanós, ajustat, esponerós, virolat i cantaire que al món sia. Jugant com volen amb la fonètica, fan vius els antics molts oblidats pels diccionaris i traven la sintaxi més ben encofrada que hi pug…