Ves al contingut principal

Terribas fa campanya per al sí

Ahir a la tarda vaig arribar a Catalunya i al vespre vaig trobar el magma monumental de la campanya del referendum de l'estatut. Malgrat que he anat seguint els esdeveniments, tinc una agradable sensacio que m´he perdut bastantes situacions. Vull dir que llegir la premsa catalana des de l'estranger era quelcom virtual, si es que la premsa escrita no ha perdut la virtualitat en format de paper.

Miro "la nit al dia". Mònica Terribas havia convidat el senyor Josep Maria Colomé, politoleg, que comentava cadascun dels lemes dels partits. A l'ensems aquest senyor acaba de publicar un llibre "Grans imperis, nacions petites", em sembla recordar. Quina magnífica publicitat! El dia del començament de la campanya, el conviden per parlar d'aquesta qüestió i al fons del plató televisiu hi ha la portada del llibre. Desconec els motius pels quals aquest senyor ha rebut el regal. Com que no he llegit el llibre, no puc opinar del contingut, simplement no sé per què una televisió pública decideix fer propaganda d'un llibre i no d'altres. Lèmfasi terribià era excessiu. Sia com sia, el discurs del guardonat era que Catalunya serà l'ens sub-estatal amb més poder a Europa. I que l'estatut s'embarca dins la dicotomia actual del poder imperial, la Unio Europea, i el poder regional, Catalunya, Baviera, Luxemburg, Dinamarca. Total, que TV3 feia campanya per al sí. No hi van faltar, com és natural, les crítiques cap al Partit Popular, que sempre ajuden a a que la salsa quedi més ben lligada. I el condiment anti PP és de franc, sempre.

PD: fa dies uns anglesos em deien que la Unió Europea no és res més que un tractat de Versalles amb "intel.ligéncia emocional" o amb "talante". L'objectiu, però, és el mateix: que Alemanya tornés a pagar la guerra. I ara que el merder és monumental, ningú sap quins són els límits ni cap a on s´ha d'anar. Si Turquia pot a entrar a la UE, per què no Israel? Només hi faltarien aquest, oi? :-)
2 comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…

Dijous gras

La festa de dijous gras roman als nostres dies gràcies a la botifarra d'ou, que trobem als mercats i a les xarcuteries d'elaboració pròpia, i també gràcies a la coca de llardons. En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.

Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les fa…

Salvador Sostres al Velòdrom

Ahir vaig anar la presentació del llibre del Salvador Sostres "Viatge de noces" al bar Velòdrom. Quim Torra, Vicent Sanchís i Joan Laporta van parlar molt bé tant de l'autor com del llibre. Encabat en Sostres va explicar que un dels objectius del llibre és deixar palès que arreu del món, a tots els països, els seus habitants estimen la llibertat i els valors comuns (territori, llengua i independència) amb una excepció planetària: el Baix Llobregat. I va dir que, si celebren les noces de plata, hi anirà amb la seva dona per fer una crònica del no-amor al país. Avui he vist que alguns mitjans fan referència a l'esdeveniment, però no diuen ni mu sobre la xiulada que van rebre els periodistes per l'intent de derrocar Joan Laporta tot just fa un any. Els agraïments de Sostres cap al president del Barça van ser molt aplaudits. Els periodistes van marxar aviat amb la cua entre cames. Vaig veure-hi l'Arcadi Espada, en Sala Martín i el David Madí i vaig saludar en Joa…