El problema de ser nacionalista és que corres el perill de ser impacient i paranoic i de veure conspiracions per a tot arreu. I aquesta situació ja li va bé a una part de l'independentisme com als partidaris de l'estatisme. Mai se sabrà qui ha fet més per a l'anomenada qüestió catalana des de mitjans del dinou. Vull dir que si Aznar hagués tret majoria absoluta el 96 vés a saber què votaríem el proper diumenge.
Un arriba a pensar que l'únic que creu que Catalunya pot ser independent és el senyor Acebes amb les apocalíptiques sobre l'imminent trecament d'Espanya com a Estat. Fals: el defensor de la unitat d'Espanya de sempre és el PSOE, no invocant don Pelayo si no a través de l'Estat del benestar. És molt més fàcil detruir els mite del Cid que els intrincables nusos i embussos produïts per la intervenció moderna de l'Administració Pública.
L'estratègia de lluna nova, peix al cove posa histèrica a una part, petita, de la societat catalana. L'endogàmia els porta a confondre la militància o els assistents a un miting amb el país. Temps enrere l'opinador mediàtic Albert Sáez explicava que després del 30 de setembre, ZP quedà desconcertat i va començar a parlar amb sectors de l'anomenada societat civil catalana subvencionada. Volia sospesar què passaria si es pactava la proposta del Parlament. Quan va copsar que ningú deixaria d'anar a treballar ni de fer el que acostuma a fer quotidianament -ni molt menys calar foc al país- va aclarir moltes coses. Només restava per saber si pactaria amb ERC, com va estar a punt de fer-ho, o amb CiU.
Per últim, el senyor Carod va pronosticar un milió de vots per a les properes eleccions al Parlament. És a dir, aspira(va) desbancar CiU i quedar-se amb una part alíquota de l'herencia pujolista. No te(nia) em compte, però, que per a fer això ha(via) de signar pactes com el que signaren Mas i Zapatero. Va confondre, doncs, el país amb un dels seus mítings.
L'important, però, ve a partir del 18. Deia el Comte de Romamnones que preferia fer reglaments i que els altres fessin les lleis. L'important és qui les aplica.
Per cert, votaré "Sí".
2 comentaris:
Votar SI és de família Gutiérrez, el toro sobre la tele, la verge damunt la nevera i un Sant Crist patint, observant el polvo rutinari de cada dissabte al matí. Rebre la carta del president Maragall i guardar-la creient que l'ha signada en persona.
Votar SI és de treballador de la construcció llardós i suat, dels que deixen anar els piropus més gastats a adolescents que podrien ser filles seves. Solisombra per esmorzar, tinto per dinar i uns quintillos al bar per arribar entonat a casa. I que la Juani no s'atreveixi a alçar-me la veu o li vento ben bona.
Votar SI és de Roni, el macarra del 5è 4a que maltracta a sa mare, extorsiona a sun pare i ja té la nòvia -Jennifer, la caixera borde del Supersol, que también votará SI- prenyada.
Votar SI és triar Cornellà com a model, perpretar la Catalunya violada, vexada i ferida, que encara té sentiment de culpa i intenta comprendre les raons del violador. Si no hi ha res millor...
Votar SI és seguir la corrent a una classe política mentidera i falsària, que fan del delirium tremens, els tomàquets de debò i els foto-finish un modus vivendi .
Votar SI és dir si al "nos lo hemos cepillado bien cepillado" de Guerra, si a que Zapatero es passi pel forro el "acceptaré el estatuto que salga del parlamento catalán", votar SI és quedar-se amb Montilla dient "i perquè no hauria de ser President?". Votar SI és el Saura més ignorant proposant ampliar el referèndum dues hores més i la malalta de la Manuela de Madre dient que li sembla bé la proposta. Votar SI és riure les gràcies a el president més mediocre que ha tingut al país, l'última maragallada ahir mateix amb el "faré una al·locució televisada ... no serà tècnicament una crida a la participació" i al vespre cridant als ciutadans a "fer un pas de gegant pel país".
Votar SI és rendir-se, no ambicionar res, tenir por i acovardir-se. Votar SI és no estimar-se el país, oblidar-te del futur dels teus fills, fer-te mal a tu mateix cedint el que realment vols al que volen que facis, abandonant-te al vulgar borreguisme de les masses.
Votar SI és renunciar a la Catalunya que volem i acceptar la Catalunya que ens imposen, acceptar solemnement i des de les urnes que SI, volem que els espanyols continuïn enculant-nos, robant-nos i rient-se de nosaltres a la nostra cara.
Votar SI és dir si al PER, si a continuar alimentant extremenys i andalusos perquè llavors ens tractin d'avars desagraïts, votar si a renunciar als aeroports, ports i ferrocarrils decents, votar si a pagar autopistes mentre Espanya viatja de franc, votar si a una RENFE pèssima, votar SI a que continui un expoli que s'està fent insostenible, si a renunciar a una llengua catalana ambiciosa i prospera, votar si per negar qualsevol probabilitat d'autogovern real, d'autonomia futura, de progrés palpable, de dignitat possible.
Jo no vull viure els propers 25 anys amb aquesta puta merda d'Estatut.
I qualsevol altre òptica em sembla una al·lienació mental, una parada cerebral, alguna mena de ceguera, de retard o de massoquisme poc gustós que no aconsegueixo entendre per molts esforços que hi dediqui.
--
Albert Forns
albertforns@gmail.com
Creus que Zp hagués estat capaç de pactar amb els indepes i deixar el centredreta moderat i liberal marginat?
Què haurien dit els terroristes del micro?
Publica un comentari a l'entrada