Selegolen Royal es la candidata del socialisme frances per a cap d'estat. No cal dir que aquesta senyora frueix d'una bona fama a Catalunya i a Espanya i se la contraposa a Nicolas Sarkozy. Naturalment, les meves preferencies son Sarkozy. I, sobretot, despres del que acaba de fer la Royal (canin o llevat, tant se val). La sociata esta casada o viu aparellada a Francoise Hollande, un altra capitost sociata, a l'estil Carme Figueras-Jose Zaragoza, Felipe Gonzalez-Carmen Romero, Montilla i la regidora d'Esplugues, Bill i Hillary Clinton, Tony i Cherie Blair, Mayol-Saura i altres nepotismes de l'esquerra. Cal dir que tota aquesta gent ha esmercat moltes hores a conspirar dins el partit. Un comenca com a alliberat del partit i va pujant, pujant, etc. I es clar tantes reunions i tanta endogamia, tant poc sortir al carrer, tant poc saber que es treballar com a assalariat a l'empresa, tambe dona per lligar i t'acabes enamorant d'algu del gulag.
Be , diuen que sarkozy es dur, etc. Dur el sarkozy? Sabeu la mala llet que te aquesta sociata? Ha destituit el seu portaveu Arnaud Montebourg. Aquest senyor va ser entrevistat i van preguntar-li quin era el principal defecte de la Royal. i va dir: el seu company. El que es una sortida bromistica ha suposat la suspensio de la seva feina.
Ara, suposem que aixo hagues passat al partit de la dreta i algu hagues fet una brometa sobre la dona o la parella de Sarkozy. On serien ara les histeriques feministes? Monsieur Sarkozy, el necessitem, faci el favor i guanyi, que prou disgustos tenim pertot arreu.
5 comentaris:
La gràcia més gran que li atribueixen a aquesta dona és que, a més de ser dona que es dedica a la política és maca. Poca cosa més he sentit al respecte. Salsa Rosa és el seu gran actiu.
Una rata de partit mai pot ser una troballa per cap país.
Jo també aposto pel Sarko, però en qüestions eròtico-sentimentals també té un historial interessant.A banda que anys enrera havia estat embolicat amb una filla del Chirac, sempre fardava molt del fet que la seva dona era la seva més estreta col·laboradora, com a cap de gabinet, i utilitzava aquest fet amb finalitats propagandístiques. Això es va acabar quan la Cecilia va aparèixer a la portada del Paris Match fent manetes amb un altre manso. Es van separar per un temps, ella se'n va anar amb el manso i ell amb una jove periodista, fins que al cap d'uns mesos, després de les vacances de Nadal de l'any passat, es van reconciliar per encarar junts el repte d'unes presidencials cada vegada més pròximes. Podríem dir que avui el matrimoni Sarkozy es troba més unit per una mútua ambició política que per una altra cosa. A mi em sembla molt bé, tan sols trobo criticable que inicialment en Sarko fes tant ús públic del seu matrimoni suposadament exemplar.
Jo també aposto pel Sarko, però en qüestions eròtico-sentimentals també té un historial interessant.A banda que anys enrera havia estat embolicat amb una filla del Chirac, sempre fardava molt del fet que la seva dona era la seva més estreta col·laboradora, com a cap de gabinet, i utilitzava aquest fet amb finalitats propagandístiques. Això es va acabar quan la Cecilia va aparèixer a la portada del Paris Match fent manetes amb un altre manso. Es van separar per un temps, ella se'n va anar amb el manso i ell amb una jove periodista, fins que al cap d'uns mesos, després de les vacances de Nadal de l'any passat, es van reconciliar per encarar junts el repte d'unes presidencials cada vegada més pròximes. Podríem dir que avui el matrimoni Sarkozy es troba més unit per una mútua ambició política que per una altra cosa. A mi em sembla molt bé, tan sols trobo criticable que inicialment en Sarko fes tant ús públic del seu matrimoni suposadament exemplar.
Jesús, la cagues amb el matrimoni Montilla. En el seu cas va ser al revés, primer Montilla es va fer l'amo del Baix Llobregat, després va enxufar-la a un dels deu mil llocs d'interí que deu tenir disponible (ella reconeixia durant la campanya que ho va rebutjar molt de temps i Montilla va insistir molt) i després es va casar amb ella, previ divorci de l'anterior dona.
Però tu ja saps què és un gulag?
Com es pot ser tan fatxa, Deu meu!!!
Publica un comentari a l'entrada