Dir-se Jesus i viure a Anglaterra es moure's entre les reaccions sublims, la blasfemia i la inicial incredulitat aliena. Hom te l'avantatge que no obliden el teu nom en cas que no t'agradi l'anonimat total. Si es vol passar desapercebut, possiblement es complicat, doncs no estan acostumats a aquest nom i un s'ho diu a l'altre, "oi que no saps com es diu aquest?" Si ho saps manegar i portar-ho al teu favor, us asseguro que obre portes, terrenals es clar.
A Anglaterra, en general fora de Catalunya i Espanya, es creu que no es un nom per a una persona com podria ser Joan, Josep o Maria. L'any passat hi havia un catala que es deia Angel. Un angles em va preguntar quin coi de noms posavem a les criatres al meu pais, what the hell is that?
Tot plegat ve a que avui es el meu aniversari. Ja en son 35 i aviat ja en fara 3 que soc a Anglaterra. la meva vida es mou com el meu nom per aquestes contrades: a vegades es sublim, altres es blasfema i a vegades no crec en el que soc. Tinc la sort de tenir bons amics, no tinc temps per experimentar el gust amarg de la soletat. I nomes demano salut, bon humor i llibertat.
6 comentaris:
Felicitats, Jesús. Que els teus desitjos siguin realitats :-)
Per molts anys Jesús!
Felicitats Jesús, has passat dels trenta-tres
Moltes gràcies a tots tres, en vida vostra!
Ostres, és veritat que deu xocar això de Jesús, en anglès. Provant com et deu sonar quan et criden m'ha vingut al cap la famosa cançó de Simon & Garfunkel:
"And here's to you, Mrs. Robinson,
Jesus loves you more than you will know..."
No te l'han cantada mai?
Per molt anys!
Els meus amics pronuncien el meu nom en català, alguns altres en espanyol i els que tenen dificultats per dir un nom en estranger ho diuen en anglès.
Teresa, aquesta cançó també l'he sentida. Prometo un post sobre cançons, acudits i sortides de to brutals. En tinc algunes d'apuntades perquè són boníssimes
Publica un comentari a l'entrada