Ahir vaig arribar a casa per passar uns dies. Estic molt content de veure els pares, les nebodes i alguns amics que ja he saludat aquest matí. Pregunto a tothom com es troba. La resposta unànime és "bé, vaig fent". Aquí tothom va fent.
No sé pas si, pel fet de viure a fora, vaig una mica alt de revolucions; ara bé, trobo tothom una mica apagat, amb poca il.lusió. Tot continua al seu lloc. Estan contents de veure'm. Jo, per descomptat, encara ho estic més. Però aquesta apatia, "bé anem fent", té el mateix efecte que la xagogor.
No sé pas si, pel fet de viure a fora, vaig una mica alt de revolucions; ara bé, trobo tothom una mica apagat, amb poca il.lusió. Tot continua al seu lloc. Estan contents de veure'm. Jo, per descomptat, encara ho estic més. Però aquesta apatia, "bé anem fent", té el mateix efecte que la xagogor.
Escolto RAC105 i sona John Lennon. "... Woman please let me explain, I never meant to cause you sorrow or pain. So let me tell you again and again...". Encara no sé perquè vaig marxar. Tot va fent el seu curs i aviat serà hora de quedar-se.
3 comentaris:
Jo odio l'expressió catalana de "vaig fent", però encara odio més l'anglesa "no too bad" i les dues a la pràctica vol dir el mateix: anar fent.
Ha, ha, sí, és ben cert! És Una resposta per sortir del pas quan no se sap què dir o no es té res a dir. En ambdós casos
home tothom creu que si estas fora et passen moltes mes coses (i tenen una mica de rao); i sovint la gent no sap com introduir el que els hi passa a ells, per por que siguin menuderies comparats amb les aventures dels expatriats
Publica un comentari a l'entrada