I.... les intencions de Polanco
Qui serà el nostre Churchill?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest... -
La nit de sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic.Totes les civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en...
9 comentaris:
Sala-i-Martin? El nostre Churchill? Ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha...
Sala-i-Martin? El nostre Churchill? Ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ...
Teresa, un riure no és cap insult! Hagués estat bé que l'Antoni hagués deixat algun argument, juntament amb la llarga rialla. A més, als blogs no trobo tota la colla "d'un altre món és possible". Tants que n'hi ha a tot arreu. Que no els agraden els blogs? Nois, on sou?
Jesús, bona nit. Tens raó, i demostres seny: un riure no és cap insult. em vaig quedar en la sorpresa que em provocava el teu post (he trigat en reaccionar, em perdo amb això del comentaris, vull dir m'oblido d'anar-los seguint, no tinc pràctica). Però a veure, no defujo la discussió: entenc que vols fer una analogia entre el dia D i el desembarcament de Prisa a Catalunya. ¿Però si demanes on està el nostre Churchill, i Churchill era el líder dels qui desembarcaven, i està desembarcant Prisa, tu creus que a Prisa li falta liderat, recursos, i capacitat d'assolir els seus objectius? ¿Veus el que no entenc? En canvi si et refereixes a un líder carismàtic que ens hagi de salvar (deixem córrer a qui, i de què), poses un enllaç, miro i em trobo el Sala-i-Martin... doncs entén la meva sorpresa, vaig voler expressar que em va semblar molt i molt còmic (si surt dos cops és per la meva incompetència). Acabo, et poso en antecedents: amb el Sala-i-Martin vam tenir una topada perquè vaig replicar (jo, un no ningú, en la meva paradeta miserable) la seva tesi que amb el clima no passa re, que tot és cosa de quatre ecologistes arreplegats. Em va enviar un mail amb un nivell d'odi i de mala llet que al seu costat el post típic de la Teresa Amat és una cançoneta de Blancaneus, perquè te'n facis una idea. No el difondré mai, perquè aleshores dirien que la cosa "és personal", quan no ho és. Després he vist altres coses del personatge, i no tinc el menor problema en admetre que quan se situa en el camp on brilla professionalment, l'economia, té bones aportacions, i així li he llegit coses que estan molt bé per a explicar, per exemple, el dèficit fiscal.
I una última cosa: tens raó, els de "un altre món és possible" no van per feina a la blogosfera, no els busquis (jo en català no els trobo). M'han deixat sol, ja ho veus. En fi, endavant les atxes, i que no decaigui.
És possible que l'analogia provoqui confusió. I més si s'entén el liberalisme com una cosa dolenta. Per a mi no ho és. T'explico el que vaig voler dir:
Simplement era que davant l'atac del grupo Prisa, la solució és una veritable liberalització dels mitjans en front de les ànsies expansionistes i monopolístiques de la gent de Polanco.
Per tant, sempre en el terreny de les metàfores, volia deixar clar que en Sala Martín era la colaició aliada que ens alliberava del monopoli del Grup Prisa, ara que tenen tants bons amics als Ajuntaments catalans, ala Generalitat i al Govern de l'Estat.
Per tant, el post demana un desembarcament liberal: "Qui serà el nostre Churchill?"
Ah, val. Rebuscat (penso jo), però més clar. A part de la feinada de buscar si finalment han contestat el teu comentari, o el teu comentari al comentari (més de la meitat de les meves visites abans del meu comentari anterior eren per veure si havies contestat), els comentaris t'embarquen en debats que per definició són sempre interminables. Em sembla que confons liberalitzar en el sentit de desregular un sector econòmic i en el sentit ideològic. Precisament, el liberalisme porta a la concentració empresarial. Ja sé que ells diuen que no, que el liberalisme va contra el monopoli (això és mereixeria una altra riallada llarga). Però és que els liberals conservadors tenen aquest problema amb la realitat: quan una cosa no els convé, la ignoren. La privatització portarà la felicitat terrenal perquè el mercat és intrínsicament superior. Val, i Enron a Califòrnia? Callen. La regulació comercial s'ha d'abolir, hi ha d'haver llibertat d'horaris, etc. Això és treballar per al gran capital de la distribució comercial i per exterminar el petit comerç. Fets: entre les des persones més riques del món hi ha germans i fills de la família Walton, els de Walmart, cadascú per ell mateix. Walmart, que ha acabat amb el petit comerç als Eua. Deixem-ho aquí. Realment, no domino la necessària brevetat del comentari, vull fer comentaris i em surten posts. Continuaré sense posar-me'n.
Sobre possibles Churchils... Vaig llegir l'altre dia al megasuperblog del Arcadio Espada que el nostre Churchil és Bargalló (the tieless)... Però avui, a la tele, al Congrés o Convenció dels demòcrates USA, algú ha afirmat que el nou Churchill era Bush... En fi. ¿Per què no deixen en pau Churchill?
Je suis espagnol. No parle nais du français. Ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha ha...
VIVA ESPAÑA!!
VIVA FRANCIA!!
JEJEJE OLE!!
viva el fary!!!
VIVA TORRENTE!!!
AMIGUETES!!! JOJOJOJOJO!!!
Publica un comentari a l'entrada