Estar desocupat et permet donar voltes a un article tot llegint-lo del dret i del revés. És el que em passa aquest matí amb l'article de Xavier Roig.
No sé si és una transcripció d'una carta estiuenca o una ficció literària del propi autor. Tampoc sé si aquesta és la imatge que es té del país o el suposat amic d'en Roig és un indocumentat que recorre als tòpics.
Sigui com sigui, l'article és duríssim i potser cadascú té la fama que es mereix, oi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Si sou servits
Feia anys que no sentia l'expressió "si sou servits". La diu la persona que comença a menjar al qui té al costat i no menja. A...
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ...
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El...
-
els agrada solucionar problemes sense posar mala cara
5 comentaris:
Brutal,l'article.V. també en aquest sentit el Miró d'avui,o d'ahir, titulat si fa no fa "de com es contesta a una que no surt al Vogue".Li he deixat un comentari que et repetiria ara.
Home, Jesús, tingues compassió de nosaltres ;-) A veure si ara haurem de dir: No sé si quan el Jesús Cardona diu "No sé si és una transcripció d'una carta estiuenca o una ficció literària del propi autor" no sap o fingeix que no sap, etc.
Cadascú té la fama que es mereix o que li mereixen (vull dir que li magregen). Etc. un altre cop.
Bé, era per arrodonir el joc de ficcions.
He estat buscant Lloret per pàgines de turisme angleses i a tot arreu venen el viatge com "spanish fiesta!"...
He estat buscant Lloret per pàgines de turisme angleses i a tot arreu venen el viatge com "spanish fiesta!"...
Publica un comentari a l'entrada