Crisi a ERC?
Un amic m'envia un sms per a preguntar-me si he estat jo qui ha posat mandonguilles enverinades per als gossos a alguns parcs de Barcelona. Rotundament NO.
L'important, però, no és això, sino aquest fragment: Urdaneta, que tiene constancia de la existencia de otros perros intoxicados, explicó que llamó a la sede del distrito y a Parcs i Jardins para explicar lo sucedido, pero le dijeron que no era cosa suya.
Haurà esclatat una crisi institucional als jardins de la Ciutadella entre el cuidador rumiant del zoo (Portabella) i el jardiner (Benach) a causa de la cohabitació de gossos i plantes?
-Escolta, m'han dit que ets tu qui posa verí als gossos.
-Jo no en sé res, d'això. Haurà estat la Tura, que...
-No facis l'orni, Benach! Em xivaré al mossèn Carod!
-Ja que ho dius, n'estic fart! Que vagin a cagar al Fòrum!
-Un moment, no cridem. Nosaltres, que ho arreglem tot amb el consens, hem de proposar una comissió per a trobar una solució viable.
-Millor encara, una comissió i una ponència.
-Que n'ets, de consensuaire!
-Ja saps com és la via catalana
L'important, però, no és això, sino aquest fragment: Urdaneta, que tiene constancia de la existencia de otros perros intoxicados, explicó que llamó a la sede del distrito y a Parcs i Jardins para explicar lo sucedido, pero le dijeron que no era cosa suya.
Haurà esclatat una crisi institucional als jardins de la Ciutadella entre el cuidador rumiant del zoo (Portabella) i el jardiner (Benach) a causa de la cohabitació de gossos i plantes?
-Escolta, m'han dit que ets tu qui posa verí als gossos.
-Jo no en sé res, d'això. Haurà estat la Tura, que...
-No facis l'orni, Benach! Em xivaré al mossèn Carod!
-Ja que ho dius, n'estic fart! Que vagin a cagar al Fòrum!
-Un moment, no cridem. Nosaltres, que ho arreglem tot amb el consens, hem de proposar una comissió per a trobar una solució viable.
-Millor encara, una comissió i una ponència.
-Que n'ets, de consensuaire!
-Ja saps com és la via catalana
Barcelona estudia deixar entrar gossos a metro i bus
Del diari 20 minutos
A la porta d'algunes botigues s'hi veu enganxat un adhesiu que vé a ser una senyal de prohibició d'entrada als animals (els altres tipus d'animals, com va dir el senyor Joan Rigol, l'anterior President del Parlament). Aquesta marca s'entén com una protecció a la higiene del comerç, més quan la botiga és d'aliments. Amb tot, el comerciant curós faria bé de vigilar amb aquella gent que estima més les bèsties que les persones i que li fa petons al gos i al gat; compte, amic botiguer, són capaços de posar-li una denúncia per discriminació per negar l'entrada a l'animal. Hi ha gent molt histèrica amb el tema de les bèsties.
Doncs bé, jo anava per una altra cosa. El senyor Portabella, president del zoo que hi ha al costat de l'altre zoo, el Parlament, es veu que està estudiant. I concretament ara estudia deixar entrar els gossos al metro i a l'autobús. No ha aclarit encara si hauran de pagar o si podran ocupar seient. Us imagineu el bus i el metro a l'hora punta on tothom va ben apretat, un gos bordant o una dona cridant que li estan trepitjant el seu gos llepafigues? És més, quan veus gent que posa la bossa al costat i no la treu encara que hi hagi un avi dret; doncs bé, si no treuen la bossa, encara menys trauran el gos!
A la porta d'algunes botigues s'hi veu enganxat un adhesiu que vé a ser una senyal de prohibició d'entrada als animals (els altres tipus d'animals, com va dir el senyor Joan Rigol, l'anterior President del Parlament). Aquesta marca s'entén com una protecció a la higiene del comerç, més quan la botiga és d'aliments. Amb tot, el comerciant curós faria bé de vigilar amb aquella gent que estima més les bèsties que les persones i que li fa petons al gos i al gat; compte, amic botiguer, són capaços de posar-li una denúncia per discriminació per negar l'entrada a l'animal. Hi ha gent molt histèrica amb el tema de les bèsties.
Doncs bé, jo anava per una altra cosa. El senyor Portabella, president del zoo que hi ha al costat de l'altre zoo, el Parlament, es veu que està estudiant. I concretament ara estudia deixar entrar els gossos al metro i a l'autobús. No ha aclarit encara si hauran de pagar o si podran ocupar seient. Us imagineu el bus i el metro a l'hora punta on tothom va ben apretat, un gos bordant o una dona cridant que li estan trepitjant el seu gos llepafigues? És més, quan veus gent que posa la bossa al costat i no la treu encara que hi hagi un avi dret; doncs bé, si no treuen la bossa, encara menys trauran el gos!
Coses sobre tevetrès
No us perdeu mai les cròniques del corresponsal de tevetrès a Londres. Xesco Reverter és d'aquells que arriba a la gent, es nota que creu en el que fa. Frunzeix el front i mostra faccions preocupades quan explica les angoixes de Blair a la cambra dels comuns o uns aiguats a Escòcia. Aquest home (em)pateix. La traca final, però, és quan pronuncia allò de "Xesco Reverter, tevetrès, Londres". Llavors adopta un to cerimoniós, conscient de la importància del que ens ha explicat.
Fins fa poc la televisió de la Generalitat rebutjava la singularitat expressiva dels presentadors de notícies. Em sembla que, fins al moment, la marca de la casa era prioritària per sobre del perfil del presentador. El telenotícies era el telenotícies el presentés l'Àngels Barceló, la Mònica Huguet o qui fós. Tinc la impressió que això ha canviat des de que en Francino té noves responsabilitats. D'altra banda, no m'agrada aquest estil antenatresaire de relacionar i concatenar notícies, que també s'empra a tevetrès. Per exemple: "no abandonem les notícies relacionades amb el terrorisme perquè precisament avui el govern Sharon..."
Fins fa poc la televisió de la Generalitat rebutjava la singularitat expressiva dels presentadors de notícies. Em sembla que, fins al moment, la marca de la casa era prioritària per sobre del perfil del presentador. El telenotícies era el telenotícies el presentés l'Àngels Barceló, la Mònica Huguet o qui fós. Tinc la impressió que això ha canviat des de que en Francino té noves responsabilitats. D'altra banda, no m'agrada aquest estil antenatresaire de relacionar i concatenar notícies, que també s'empra a tevetrès. Per exemple: "no abandonem les notícies relacionades amb el terrorisme perquè precisament avui el govern Sharon..."
Loteria municipal
Hi ha merder a Navàs pels premis de la loteria de Nadal. El 22 de desembre hi va caure un bon feix de milions i, com passa quasi bé sempre, hi ha organitzat un bon sidral. Els números foren repartits pel Consell de la Joventut.
Aquest fet m'ha recordat el que va passar on jo visc l'any 1995. Un contractista d'obres va regalar un dècim a cada regidor de l'equip de govern municipal, excepte a un parell, i a certs funcionaris distingits pels seu càrrec i veterania. Va tocar dos milions i mig de pessetes a cadascun dels obsequiats i tot plegat va donar per a discussions i tafaneries de tota mena. Com no podia ser d'altra manera els regidors i els funcionaris es van quedar amb el premi. El premi va coicindir en el temps amb una polèmica, que encara dura, sobre la construcció d'una piscina municipal. Passats uns dies va aprèixer sota de la porta de cada casa aquest poema signat per un intrigant Lo Gayter de Rafamans:
Aquest fet m'ha recordat el que va passar on jo visc l'any 1995. Un contractista d'obres va regalar un dècim a cada regidor de l'equip de govern municipal, excepte a un parell, i a certs funcionaris distingits pels seu càrrec i veterania. Va tocar dos milions i mig de pessetes a cadascun dels obsequiats i tot plegat va donar per a discussions i tafaneries de tota mena. Com no podia ser d'altra manera els regidors i els funcionaris es van quedar amb el premi. El premi va coicindir en el temps amb una polèmica, que encara dura, sobre la construcció d'una piscina municipal. Passats uns dies va aprèixer sota de la porta de cada casa aquest poema signat per un intrigant Lo Gayter de Rafamans:
Un bon dia a l'Ajuntament
un contractista apareixia
traginant un carregament
de dècims de loteria.
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!
Aviat féu el repartiment
a qui més li convenia;
No volia quedar malament
amb Urbanisme i companyia
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!
Dècims tothom en tingué,
pas el carter i la policia.
Urbacor plora també
per la manca de cortesia
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!
Fou el passat dia vint-i-dos,
vers les dotze del migdia,
quan caigué caler del gros
a la Casa de la Vila
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!
I ja no sabem res més
sobre els premis de la rifa.
Per això acabem el vers
i no remenem més la tifa
Tral·larí, tral·larà, volem piscina ja!
Més informació sobre Robert Robert
Un desocupado lector -no trenquem el tarannà quixotaire d'enguany- demana que es faci cinc cèntims de "Barcelona avui en dia" de Robert Robert. De ben segur que el comentari oportú de la Teresa Amat hi ha contribuït. Transcric uns fragments de la introducció de l'edició de 2004, a càrrec del senyor Enric Cassany:
Referència a El Quadern Gris
Més dades
Robert Robert, un dels periodistes més valorats del Vuit-cents català, ho és pels vint-i-set articles que publicà al periòdic Un Tros de Paper els anys 1865 i 1866.(...)
És un periodista polític (sic) abocat a la crònica de l'actualitat, al libel i a l'article polèmic, un escriptor lligat a iniciatives editorials adreçades a un públic massiu (els llibres de divulgació històrica, que són també de combat ideològic; les col·leccions de tipus) i encadenat a traduccions i encàrrecs diversos.(...)
Els articles de Robert són part indestriable d'Un tros de Paper, el primer d'una llarguíssima saga de periòdics humorístics que s'estén fins a la guerra civil. (...)El nom, desafiantment vulgar, ja és una declaració de principis: es tractava de parlar als barcelonins de les seves coses en la seva llengua (en el català que ara es parla), i no de realitats llunyanes, vaporoses o idealitzades, en una llengua artificiosa (això quedava per als Jocs Florals, objecte freqüent dels atacs irònics dels redactors del periòdic).
Robert Robert
Barcelona avui en dia
A cura d'Enric Cassany
Editorial Empúries 2004
Referència a El Quadern Gris
Més dades
Es busca el rei ros
Aquesta tarda un amic m'ha comentat que ahir va seguir la cavalcada per la televisió i que li va semblar que el rei ros era la Imma Mayol: era una dona, dialecte salat i amb una veu molt semblant a la regidoria ecosòcio-pacifista-etc. Algú podria confirmar-ho o ampliar informació?
L'epidèmia de la grip
L'epidèmia de la grip
-Què tal, senyor Genís, té gaire por?
-Jo no, senyor. No vull fer valenties temeràries, però estic molt tranquil. M'he posat sofre a les plantes dels peus, ¿m'entén, vostè? Porto lo canonet de càmfora, que mai no és mal; vaig un poc més abrigat, ¿em comprèn?; rego la casa amb cloro, aromatiso bé les viandes, prenc te amb aiguanaf, sí, senyor, no surto de nits, he fet llogar una casa a la muntanya per si un acàs, no treballo per no amoïnar-me, i m'entretinc en pensaments agradables. Ara me'n vaig a comprar un ninxo, que la dona no està gaire bona.
Robert Robert
Barcelona avui en dia
Editorial Empúries
-Què tal, senyor Genís, té gaire por?
-Jo no, senyor. No vull fer valenties temeràries, però estic molt tranquil. M'he posat sofre a les plantes dels peus, ¿m'entén, vostè? Porto lo canonet de càmfora, que mai no és mal; vaig un poc més abrigat, ¿em comprèn?; rego la casa amb cloro, aromatiso bé les viandes, prenc te amb aiguanaf, sí, senyor, no surto de nits, he fet llogar una casa a la muntanya per si un acàs, no treballo per no amoïnar-me, i m'entretinc en pensaments agradables. Ara me'n vaig a comprar un ninxo, que la dona no està gaire bona.
Robert Robert
Barcelona avui en dia
Editorial Empúries
Sostres no desapareix
Doncs no, no va ser cap innocentada. Salvador Sostres s'acomiadava dimarts passat d'e-notícies. La causa principal fou la censura d'aquest article. Ens assabentem que hi ha més motius, que el propi Sostres explica a l'Avui.
Per Cap d'Any més d'un devia brindar per un 2005 sense ell. L'alegria els ha durat unes hores perquè Salvador Sostres no desapareix. El podrem seguir llegint a Idees per avui. A partir de demà dia 3. Una gran notícia.
Sense crítica i contrapunts, som uns homeless, uns sense sostre. Si tota la colla d'esquerranosos aixecaven la seva copa, avui l'han de tornar a baixar. Ja hi estan acostumats, però.
Un brindis per una premsa lliure, sense subvencions ni controls. Que ningú ens faci baixar el braç. Bon any 2005 a tots!
Per Cap d'Any més d'un devia brindar per un 2005 sense ell. L'alegria els ha durat unes hores perquè Salvador Sostres no desapareix. El podrem seguir llegint a Idees per avui. A partir de demà dia 3. Una gran notícia.
Sense crítica i contrapunts, som uns homeless, uns sense sostre. Si tota la colla d'esquerranosos aixecaven la seva copa, avui l'han de tornar a baixar. Ja hi estan acostumats, però.
Un brindis per una premsa lliure, sense subvencions ni controls. Que ningú ens faci baixar el braç. Bon any 2005 a tots!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest... -
La nit de sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic.Totes les civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en...