John Wilkes

John Wilkes (1725-1797) fou un personatge excessiu, llibertari, un homenot conegut per les seves aficions mundanes. Ja de ben jove aconsegui arreglar un matrimoni amb Mary Mead, deu anys mes gran que ell, i que li proporciona l'escalada social i els diners suficients per portar una vida llibertina.

Fou membre del Beef Steak Club, pero sobre tot de l'escandalos Sir Francis Dashwood's Hellfire Club. Aquesta confraria es reunia a les ruines de l'abadia de Santa Maria de Medmenham. Els seus integrants anaven vestits de monjos i cada cap de setmana convidaven prostitutes al particular claustre.

Defensor de les llibertats, politic polemic, es l'autor d'un anonim publicat al diari "The Norht briton" titulat "L'amic incompetent del rei". I tambe "Essay on woman", del tot escandalos.

Hi ha dos llibres sobre el personatge:

"Lascivious bodies: a sexual history of the 18th century", e Julie Peakman's i "John Wilkes: the scandalous father of civil liberty", d'Arthur Cash, que tot just acaba de sortir

23-f: Bona nit i tapa('t)

1. El diari "The Observer publica unes pressions per a desqualificar dels O(e)scar un film palesti que tracta els atemptats suicides. Es un film controvertit sobre els palestins jihaidistes.

2. "Guilty men", 1940, es un llibre dels periodistes Michael Foot, Frank Owen i Peter Howard. Tots tres eren molt critics amb Chamberlain. Els seus articles en contra de la politica exterior britanica de l'epoca treien fum. Quan l'hagi acabat en donare mes referencies.

3. A traves d'una critica del film "Good night and good luck", Gregorio Moran clama per la inopia del periodisme peninsular.

4. Continuem sense noticies de l'ultim intent de cop d'estat. Baltasar Porcel ho descriu a "la Vanguardia".

5. Jordi Xucla transcriu una part de la conversa que tingue amb Landelino Lavilla, president del Congres dels Diputats dsurant el vespre i nit de l'intent del cop d'estat.

6. Espanya es un estat democratic? Hi ha coses que no caben en un article d'una constitucio, ni tampoc sabem com escriure-les perque tenen mes a veure amb la manera de veure les coses i les conviccions que no pas amb els formalismes legals.

petons a l'escola

L'assamblea nacional de Gal.les va discutir sobre els petons a les representacions de teatre escolar. L'objectiu de la prohibicio es la prevencio dels comportaments sexuals inapropiats. Mai se sabra si el morbos es qui fa el peto o qui s'hi fixa.

Es veu que hi ha problemes amb aquesta frase de Romeu quan creu qulieta ha mort i li fa un peto, tot dient: “Thus with a kiss I die”

Des del 17 de feber The Times ha obert un debat. Mes que els dos articles o la informacio, el mes interessant es, com sempre, el forum.

La sindrome Phil Collins

El bateria del grup Genesis te una mala fama que arrosega des de fa temps. A la mitja part del partit d'ahir un angles m'explicava en que consisteix el sindrome Phil Collins.

El pateixen aquelles persones que son famoses, tenen exit i fins i tot venen, pero que resulten avorrides. Es veu que les radios no posen cansons de Phil Collins perque esta demostrat que la gent canvia d'estacio quan el sent. No toquen les seves cansons a les discoteques perque l'ambient decau i la gent seu. Tanmateix es un cantant reconegut. Terrible paradoxa, oi?

Aquesta sindrome no nomes afecta als famosos, es clar. Recordo un company de classe que era estudios, no es ficava amb ningu, el grup el respectava, no feia mala olor, no era desordenat; ningu volia, pero, seure al seu costat. Misteris de la fisica i la quimica.

P.D. La plataforma d'uns ciutadans de Catalunya vol presentar-se a les eleccions al Parlament. No tenen, pero candidat. El volen un de mediatic, provocador i ben polemic? Aquest senyor Ja me l'imagino a la porta del Parlament: "ciutadans de catalunya, ja soc aqui!"

The lion has roared this night!

Res d'espiritu de Juanito o de Raul, ni res del fantasma de Mourinho! Realitats: Gran Barsa, gran victoria i gran Lionel! Aquesta nit l'unic que tindra malsons sera el Chelsea. Em sap greu haver encertat el resultat amb aquesta gran superioritat blaugrana.


P.D.: M'encanta veure els partits de futbol a un pub angles. Quin gran ambient i res de males mirades si hi ha gent de l'altre equip! I love this country, absolutely!

"The lion sleeps tonight": Salomon Linda, Lionel Messi i Jose Mourinho

Salomon Linda. Als anys 30 aquest senyor, membre del grup musical "Evening Birds", va composar la canso "Mbube". Era un grup de musica negra habitual a Johannesburg i no va poder cobrar cap royalty pel tema per culpa de les politiques segregacionistes. La discografica Gallo, pero, va donar-li una petita quantitat de diners a canvi de portar la canco als Estats Units.

Anys mes tard, Pete Seeger va fer-se-la seva amb el nom de "Wimoweh". El 1972 va arribar al numero 3 de les llistes britaniques. Tight Fit va fer-ne una versio el 1982 i va arribar al numero 1. I torna a ser un gran exit amb el film "El rei lleo". Precisament "Mbube" vol dir lleo en zulu.

Gracies a les memories escrites per Salomon Linda, els seus descendents iniciaren un plet. Cobraran mes de mig milio de lliures i altres en funcio de variables. Font: The Independent. Mes informacio aqui.

Lionel Messi. A Anglaterra hi ha una gran expectacio pel partit d'anada de vuitens de final de la lliga dels campions entre el Chelsea i el Barsa. Tambe hi ha molta gent que espera tornar a veure Messi. Van quedar meravellats pel que va fer al Madrid vs. Barsa. Volen mes referencies i veure'l en un partit de maxima pressio de la lliga de campions.

Es possible que no jugui de titular: avui els diaris anglesos es decantaven per un mig del camp blaugrana de quatre jugadors (Motta, Edmilson, Van Bommel i Deco) i dos davanters (Eto'o i Ronaldinho).

Aquesta nit Lionel i l'equip dormen a Anglaterra. Per dema hem preparat una concentracio d'anglesos anti-Chelsea i tots els culers escampats a Exeter. Un pronostic: victoria del Barsa per 1 a 2.

Que Mourinho somnii dema amb el nostre lleo.

Web del jugador

1. Una endevinalla. Sense clicar el link de sota heu d'encertar si el text seguent correspon a una web filonazi o a una d'aquestes del mon alternatiu. Dono dues pistes: es tracta d'una critica de "Plot against America", de Philip Roth; la segona, l'autor fa una defensa del president irania Ahmadinejad.

En mis escritos y entrevistas, cuestiono continuamente el derecho a existir del Estado judío. No significa que se diga que el pueblo israelí deba ser exterminado. En lo que mí se refiere, el presidente Ahmadinejad se refería claramente al Estado de Israel y no a su pueblo. Considerando los crímenes cometidos por el Estado judío, se trata más bien un comentario político justo y legítimo.

Resposta


2. Ja que parlem de Philip Roth, transcric el comentari lucid que em feu una il.lustre observadora. La traduccio catalana del llibre es Complot contra els Estats Units, i no Conjura contra America, que s'adequa mes al titol original. Aquestes subtilitats editorials!

Miro, encuriosit, el llistat de les entitats que donen suport a la campanya "Som una nacio i tenim dret a decidir". Es molt divertit, n'esmento algunes:

Agrupació de Pessebristes de Montcada i Reixac, Amics dels Gegants de Figueres,

Associació Amics de la Història del Carlisme de Catalunya,

Associació Catalana Pro Senyera Més Gran del Món,

Associació de Crítics i Comentaristes Musicals en Llengua Catalana,

Associació de Dones Ecofeministes Associació de Recerca en Micologia (BEMF),

Associació de Taxistes de Catalunya, Avirams Manolita S.L. ,

Col·lectiu "Fins quan"?, Rojos/es d'EUiA,

Resistència Friki Raconaire, Policlínica Dental Garbí, Problemes de Divorciats,

Lobby per la Independència, Hook School Club Boxa Manlleu,

Federació d'Ensenyants de Religió de Catalunya (FERC), etcetera.


Tot i que no tan liric, tambe es molt entretingut l'article de Joan de Sagarra a "La Vanguardia".
El bon senyor passejava per Barcelona i una bicicleta s'acosta perillosament. Per a evitar la topada, dona una bastonada a la ciclista, la qual des de terra li etziba "Criminal!"

Cada dret social, un eufemisme

Ahir en Sala i Martin, a la Vanguardia, parlava, una mica per sobre, de l'educacio. Apuntava una idea interessantissima: el txec escolar i, implicitament, demanava la supressio del sistema de l'escola concertada. Bravo!

Els fills son dels pares, no del govern. Aquesta obvietat fa riure, oi? Per tant, que s'amaga darrere del dret a garantir una educacio i dels plans publics escolars? Els poders publics han de perdre, del tot, el monopoli de la planificacio de l'ensenyament.

D'altra banda, estaria be que deixessim de pensar que tots som imbecils. Vull dir, i si oblidessim les classes magistrals, suprimissim els examens i la compra dels llibres de text?

A canvi, avaluacio continuada, treball personal i curiositat en coneixer. Les classes nomes haurien de servir per exposar el treball fet a casa. I els alumnes, a la biblioteca, no dormint o fent dibuixets a classe.

Actualitzacio de diumenge, 19. Alguns links sobre el xec escolar:
Aquest post d'un blog del diari 20 minutos
Fundacio Milton & Rose D.Friedman, amb una quantitat de links, publicacios i informacio impressionants.

Free to choose

Una "Engruna" de Joan Oliver

El puro de la pau churchil.liana

Estic tan content amb aquest post de dijous, 16, sobre sir Churchill que em penedeixo d'haver esborrat temps enrere uns comentaris al mestre de Quaderns. Senyor Ferrando, mai mes tornare a tancar la porta a l'esperanca, hi ha mes alegria per un que es converteix, ja sap. Deixi'm donar-li una abracada de tot cor, home!

A desgrat que avui en Sostres transcrivia una frase de Valenti Puig, "Fou pròdig en idees i els amics l'arruïnaren", li faig un regal: podria dissenyar unes calces molt sexis amb la foto d'en Churchill. Ja sap, la V de la victoria, el sexe femeni; i entre els dos dits, el puro. Arrassem, Ferrando! Ep, un 10% de de les vendes per a mi. Tracte fet?

Sigui benvingut de nou, desbarri i critiqui aqui o a on mes li plagui.

Salut i llibertat!

la mala fe i la comedia

Federico Trillo i Josep Pla.
Certa inopia catalana porta a pensar que mes enlla de l'Ebre no nomes estan equivocats, si no que a mes, son imbecils i ignorants. Doncs be, n'hi ha que entenen perfectament el catala i a mes el llegeixen. Trobo aquesta noticia al blog de Jordi Xucla:

Només cal repassar les cròniques parlamentàries de Josep Pla en el debat de l’Estatut de Núria. De totes elles, s’ha de llegir el volum 40 de les Obres Completes on es pot trobar el reflex de moltes de les actituds i reaccions que vivim en aquest madur nou debat estatutari. Dijous vaig parlar d'aquest llibre amb Federico Trillo, ponent popular de l’Estatut català, que diu que ja el té i en català, després de la batussa dialèctica que vam tenir la setmana passada sobre l’Estatut valencià (segueix al blog)

Mes informacio sobre les cròniques parlamentàries de l'escriptor sobre la discussió de l'Estatut del 1932 a les Corts

Marius Serra i la via valenciana.
L'enigmista ha escrit un magnific article a La Vanguardia sobre el que va passar diumenge a Mestalla, abans del partit Valencia-Barca. Un extracte:

La opinión publicada (la radiada e incluso la filmada) no ceja en confundir a la opinión pública. Y en cambio, en plena ceremonia de la confusión, aparece el pueblo valenciano en las gradas de Mestalla y expresa, con total libertad y meridiana independencia, su opinión a través de un mosaico espontáneo de mensaje inequívocamente soberanista: "Una terra, un regne, una senyera, una llengua i un escut". Se podría decir más alto, pero no más claro. Un número significativo de ciudadanos en Mestalla discrepa del marco constitucional y estatutario actual. Están por un cambio político radical. Abogan por un régimen monárquico apelando a sus derechos históricos, quieren una sola lengua, una sola bandera y un solo escudo.

RENFE sense fronteres

La setmana passada anava de Londres a Reading en tren, on alla havia d'agafar el que arribava fins a Exeter. Era ja tard -de fet, era l'ultim- i el tren va aturar-se a Bridgewater, a unes 50 milles de la meva destinacio. Anava sol al vago i pel que vaig veure despres no hi havia altre viatger a cap d'ells.

Va passar el revisor i va preguntar-me a on anava perque el tren s'aturava a Bridgewater. Vaig oposar-li que havia d'anar a Exeter. Un cop comprovat el bitllet va dir-me que no hi havia cap problema, que esperes cinc minuts a que el conductor acabes de maniobrar i que hi arribaria amb ell en taxi.

Durant el trajecte vaig preguntar a ambdos conductors si era molt normal aixo, que no m'hi havia trobat mai. Per la pregunta i l'accent van preguntar d'on era. Al dir que era espanyol -o catala, tant fa-, van esclafir a riure.

P.D.: les conselleres es barallen per no se que de la prostitucio. Quina es la p... i quina es la Ramoneta?

Mr Floid

Dissabte vaig anar a tallar-me el cabell. Tenien als prestages una ampolla de massatge Floid. Feia temps que no n'havia tornat a veure i em va fer gracia i vaig demanar tambe per afaitar. L'olor de Floid l'associo als diumenges quan l'avi s'afaitava i en acabat me'n posava una mica al coll i al clatell.

Treballava a la barberia una noia que devia ser la jove, la filla o una neboda del barber. Vaig tenir sort i em va atendre ella. Un cop afaitat va preguntar quin after shave volia. Va posar cara estranya quan vaig dir-li l'eleccio. Vaig posar el cap ben enrera i el coll ben estirat per rebre la moixaina. Res, va deixar l'ampolla sobre el taulellet perque em servis. Ella pensava que era un gest de deferencia i la meva mirada no devia ser massa explicita. Vaig quedar-me amb les ganes.

En sortir, l'alacantina, reblant el clau, va exclamar quina olor mes dolenta! Ai, aquestes insensibilitats femenines, en questions liriques no pots para la galta dues vegades!

Darrers blogs linkats:

L'estrany


Free thoughts


Fora d'hores


Jordi Xucla

Grip aviaria a Espanya

Fa uns dos anys Winston Churchill fou escollit el personatge mes important de la historia britanica, per davant de Shakespeare, Newton, Darwin, Brunel o la princesa Diana (poca broma, va quedar en tercer lloc!).

El blog Paraules ha estat molt animat en torn a la inacabable discussio sobre l'actuacio aliada un cop acabada la segona gran guerra. Per tant, no es d'aixo del que vull parlar, ni tampoc Jaume I, el personatge historic triat pels catalans.

Seria interessant que Televisio Espanyola fes aquest mateix programa. Tinc sospites del perque no el fan. Potser tenen por que el General Franco quedi excessivament ben col.locat. I be, seguirem amagant el cap sota l'ala (de l'aliga?) quan encara estem sota els efectes de la grip aviaria.

Nicolau Casaus

*Actualitzacio de dilluns, 13. M'hauria agradat que la web del FC Barcelona n'hagues dit alguna cosa.

El gran Nicolau Casaus compleix avui 93 anys. Aquest home em recorda els presidents del sentru del meu poble: burgesos, lleugerement liberals, gens dogmatics, amb una visio practica de les coses no apta per als savis-rucs , una mica tossuts, sentimentals, bona gent que tant els podies veure quadrant els numeros com escombrant i recollint cadires un cop acabat el ball.

Ahir la seva filla explicava a Mundo Deportivo com es troba l'exvicepresident del Barca i que de tant en tant fuma un puro, la qual cosa ja no es pot fer des de que Laporta es el president.

A Infoesports hi trobareu un video.

Em presenten a M., de Fachander segons ella mateixa. Em diu, conyo, por fin, un catalan. No em ve de gust parlar de l'estatut. La noia treu un paperet de la bossa on hi ha escrit "endavant".

Mentre em pregunta per la traduccio de la paraula, m'explica:

-Estuve en Barcelona la semana pasada. Fui al banco a sacar pasta y me quede flipada con el cartel de la puerta porque entendi "ande van".

Ho veus? Ja ha sortit el tema de l'estatut!

Abu Chaib

Dimecres Vilapetpuntcom, Premi d'Honor de les Pedres Catalanes, feu saber que Abu Chaib es diputat perque es musulma (i que nomes en tenim un). Aixi doncs, estem avisats: disposa d'una doble inmunitat i no se'l podra caricaturitzar, per exemple, menjant mongetes amb botifarra i cansalada, bevent un porro de vi i amb una barretina en forma de turbant.

Tanmateix, tifaweb anuncia que aquesta gent no es manifestara -mal fet, no us talleu, home!-, pero si que l'Associació Cultural Islamica del Bages fara una pregaria, un requiem corpore in presente, per l'anima de la llibertat d'expressio al convent de santa Clara. No s'invita personalment. El millor de tot es que les monges clarisses son conegudes perque sempre estan alegres. Heus aqui un fragment de l'hagiografia de la santa:

Una vez llegaron unos soldados mahometanos, terribles anticatólicos, a atacar el convento, destrozar y matar. Las monjitas se fueron a rezar muy asustadas; y Santa Clara que era extraordinariamente devota al Santísimo Sacramento, tomó en sus manos la custodia con la hostia consagrada y se les enfrentó a los atacantes. Ellos sintieron en ese momento tan terrible oleada de terror que salieron huyendo sin hacerles mal. Otra vez los enemigos atacaban la ciudad de Asís y querían destruirla. Santa Clara y sus monjitas oraron con toda fe ante el Santísimo Sacramento y los atacantes se retiraron sin saber por qué.

Actualitzacio d'11 de febrer: Es impressionant la Sabatina intempestiva de Gregorio Moran d'aquesta setmana. La religio i el sentit de l'humor son incompatibles.

Per mitja del numero 35 de Lletra, que conte les actualitzacions de les pagines de Ponc Pons, Marius Serra i Josep Pla, arribo a un questionari de "Sin Columna" a l'enigmista:

Questio: La libertad de opinión tiene como límite...

Resposta: La libertad de opinión no debe tener límites. Los únicos límites aceptables son los que se refieren a la acción. Quien limita la opinión limita el pensamiento y la libertad.

Raul Romeva

Actualitzacio de la postdata de divendres 3 de febrer.

Aquesta es la resolucio del Parlament europeu i el comunicat de premsa.

Des de dijous, Raul Romeva te penjat el text de la seva intervencio a la seva web. Critica la politica de repressio del regim cuba i demana que la UE reclami la llibertat de tots els opositors pacifics empresonats.

1. Fotografies dels terribles succesos a Beirut, a traves d'aquest blog libanes.

2. El blog Free thoughts disposa d'una col.leccio de links impressionant.

3. A traves de la web de Reporters sans frontieres, m'assabento que el govern marroqui ha prohibit la distribucio de l'edicio de 2 de febrer del diari espanyol El Mundo perque contenia un article d'Ali Lmrabet.

4. Guillermo Fariñas, l'editor de l'agencia de noticies independent Cubanacán esta en vaga de fam des del 31 de gener perque no tenen permis per accedir a internet. Trobareu la noticia tambe a la web de reporters sans frontieres.

U.R.D.A.C.I. a la blogosfera

Don Alfredo, l'ultim presentador que va mantenir el lideratge d'audiencia del Telediario, ha obert un blog que es diu Micromega. Tant de bo faci honor a les seves sigles, Urge Rectificacion De Amanyos Claramente Intencionados.

Si l'estetica comporta una etica, hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar: hem seleccionat el mateix template. En l'equivoc d'adreca hi he trobat el consol.

El cristianisme i l'Islam

Dos textos contradictoris sobre l'islam i la democracia. Un es aquesta entrevista a la Vanguardia al teoleg Jaume Flaquer, jesuita. La idea central es que el judaisme es la infancia de la religiositat, el cristianisme n'es l'adolescencia i l'islam es la sintesi i la maduresa. Per contra, el caos de la zona i el perill mundial es deuen nomes a factors economics i politics causats per occident i no tenen res a veure amb les creences islamiques. El forum de la Vanguardia esta forca animat.

L'altre es un article de Daniel Pipes per al Grupo de Estudios Estrategicos. Publica unes filtracions sobre el pensament de Benet XVI sobre la questio. El Papa bavares diu que la Biblia es la paraula de Deu a traves d'una comunitat humana que l'interpreta al llarg del temps. En canvi, el Cora es un text caigut del cel que no pot ser interpretat o posat en practica en casos concrets. L'islam, doncs, esta embussat.

PD.: Gran noticia: Raul Romeva, eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya, critica Cuba al Parlament Europeu. Els camins de la conversio son amples. Font e-noticies.

La mala salut de ferro

Un cop caigue el mur de Berlin uns quants endevinaires prediren que la ventada baltica s'enduria l'Europa dels Estats. Efectivament, les fronteres de l'Europa central es remogueren. I prou. No cal dir que es van cobrir de gloria. Aqui no sols les fronteres no es modificaren un milimetre, si no que la Unio Europea es allo que, en l'argot dels burocrates d'Estrasburg, se'n diu un factor d'estabilitat.

Malgrat que sempre ha estat en crisi i va neixer per evitar-ne de mes grosses, avui l'Estat en abstracte es mes fort que mai, s'ha acoblat admirablement be a la mundialitzacio i fins i tot resisteix els errors dels que el menen. Diuen que es massa gran per algunes coses i massa petit per a d'altres. Es possible, pero per a unes i per a les altres, ell sempre es imprescindible. Nomes els equivocs porten a que l'ens supra-estatal s'anomeni Organitzacions de les Nacions Unides. Per tant, jo en vull un. Per cert, si Catalunya ara sera una nacio preambular, en podriem formar-ne part?

El 31 de gener Ferran Saez escrivi a l'Avui que

Alguns havien -havíem- menystingut la figura politicoadministrativa de l'Estat. No parlo de l'Estat espanyol o de l'Estat australià. Parlo de l'Estat en abstracte. Tot i que ja no és el que era, aquesta estructura invisible i alhora feixuga segueix ben viva al segle XXI. Com que pateix una crisi profunda, el seu principal objectiu és la supervivència. L'Estat és un ens anterior al PP, al PSOE o a qualsevol altre partit. Les instàncies infraestatals i supraestatals, així com la societat civil, continuen essent entitats secundàries. Les havíem sobreponderades.