La setmana passada, The Independent informava que l'ajuntament de Newcastle ha organitzat uns cursets interns sobre usos lingüístics. Tenia la notícia en format de paper i avui, quan he anat a buscar-la a la web, he vist que l'hemeroteca digital és de pagament. Vaig trobant, doncs, més elements comuns entre els independents progressistes britànics i els espanyols.
La notícia tracta que els polítics municipals volen evitar, per una banda, les paraulotes i l'slang i, de l'altra, el llenguatge sexista i la mala educació pública contemporània. És curiosa, doncs, aquesta equiparació: usar el fucking està tan penalitzat com no respectar la correcció política, quan per a mi una cosa no té res a veure amb l'altra. No és el mateix dir que un funcionari digui "collons" quan està atenint a algú que obviï el "els i les etcètera".
Pel que fa al llenguatge sexista, en anglès la senyora Imma Mayol no podria diferenciar els treballadors i les treballadores, tot i que la veig amb entusiasme suficient per dir the worker men and the worker women.
2 comentaris:
A vegades penso que el llenguatge serveix sovint com a escut contra la realitat. El que passa –i això és el més decebedor- és que hi ha gent disposada a viure contra la realitat. No fa gaire em deia algú en un debat que la natura és una construcció cultural que cal de-construir.
M’agrada el teu blog. Així que t’he “linkat”.
És molt curiós: el llenguatge, que serveix per descriure la realitat, esdevé també un vel que la tapa. Els escuts, segurament, també formen part de la realitat. Una altra cosa és els que només es queden amb els escuts o els que insisteixen en ignorar la resta.
Gràcies per l'enllaç. :-)
Publica un comentari a l'entrada