És el títol de l'últim llibre d'Oriol Malló editat per l'Esfera dels llibres. És un repàs crític al que va passar a la segona meitat del segle passat. En front de les versions oficials i els documentals de TV3, apareix una serie de personatges contraris a la llibertat i que en nom del cristianisme i el catalanisme crearen una dictadura que controlava les activitats contra el regim, la gent que es preparava per governar el pais culturalment i politica i tambe als que hi pactaren. No si fins a quin punt el kumbaisme es una taca, una crosta d'una antiga ferida, simplement merda que marxa amb una bona dutxa o aixo ja no ho arregla ni Deu.
Qui més qui menys ha passat per aquest sedàs que forma la xarxa d'escoles, centres d'esplai, parròquies i institucions. Aquest és un llibre desintoxicador: més que un glop d'aigua o un a finestra oberta, com es diria en català kumba, és una sauna, una de les millors maneres per eliminar toxines. Sí, sues perquè t'hi veus.
Qui més qui menys ha passat per aquest sedàs que forma la xarxa d'escoles, centres d'esplai, parròquies i institucions. Aquest és un llibre desintoxicador: més que un glop d'aigua o un a finestra oberta, com es diria en català kumba, és una sauna, una de les millors maneres per eliminar toxines. Sí, sues perquè t'hi veus.
La contraportada i les primeres linies del llibre son l'altra cara de la moneda dels "Assajos" de Montaigne: "Aquest és un llibre, benvolguts lectors, i lectores, Déu em perdoni, fet des de la mala fe i el ressentiment". Efectivament, no queda ningú dret: Torres i Bages, el noucentisme, Prat de la Riba i Cambó, el col.laboracionisme franquista de l'abadia de Montserrat, Omnium Cultural, l'escola activa, Convergència i Unió, els ecologistes, Rosa Sensat, el PSUC, les ONG, els sacerdots conciliars, els monitors, el rock en català, Xesco Boix, el cardenal Jubany, ESADE, els assistents socials, U2, Bob Dylan, "El mecanoscrit del segon origen", etc.
La nació catalana està infectada pel moviment kumba i Oriol Malló troba petges de xiruca pertot que exposa en aquest llibre torrencial. "Confessions d'un kumba ressentit. Com i perque ha triomfat el bon rotllo a catalunya" conté molta casuística interessant i experiències i arguments no sempre del tot mastegats. El recomano de totes totes.
7 comentaris:
No fotis, Jesús, que el Malló és un paio de "cuidadu". Demagògia a gratcient, vaja. Compte, compte...!
quan has dit cuidado volies dir "ciudadano"?
Per cert que en Josep Benet sempre renega de la biografia de Malló sobre Tarradellas.Ah, també és el biògraf de Puigcercós.
El Mallo no el conec, he rigut bastant amb el llibre i es el primer que llegeixo d'ell. No se si es de "cuidadu" o no, tot es possible, ara es el primer llibre que trobo que desemmascara el kubaisme
Ex ciudadano, Pedro. Aquest paio ha passat per tot arreu, des de Terra Lliure fins a ERC fins a Ciutadans fins a vés a saber què. Es va barallar amb la penya dels ciutadans i va escriure això: http://www.avui.cat/avui/diari/05/jun/30/21479.htm, que va aixecar polseguera.
No he llegit el llibre que dius, Jesús (ni el penso llegir), però em sembla que és massa fàcil carregar contra segons què. Dóna molts rèdits, això sí.
Amic Jesús, encara no l'he llegit però ho penso fer. Aprirísticament no crec que tota la petja de la xiruca hai estat negativa per a Catalunya. El que en el seu moment m'agradava del món kumba, al qual no vaig pertànyer activament, pèrò sí que he anat a colònies i campaments, és la possibilitat de viure uns dies en un ambient de quasi absoluta normalitat nacional. El que no m'agrada és el llegat de pacifisme irracional, fonamentalisme ecologista i de crítica anticapitalista, que fan de Catalunya un país especialment receptiu als anomenats moviments de la nova esquerra, castradors al meu entendre del tremp de la nació, contràriament a la intenció dels instroductors dels moviments escoltes.
Carrega poquíssim contra ERC(Carod és un dels grans imbècils del país, tripartit a banda) si ho comparo amb el que diu de Jordi Pujol, els frares de Montserrat i Xesco Boix. Sembla que ERC no sigui d'eixe món.
es clar que no te'l pots prendre seriosament, hi ha moments que fa riure molt. Diu, per exemple, que agafaria tots els cooperants, assistents socials, oenegistes, etc. i els enviaria una temporada als marines americans per a que es fessin uns homes i se'ls passés les ganes de dir parides.
Publica un comentari a l'entrada