Sento molta enveja aquests dies. Mentre als Estats Units debaten, eliminen i escullen els candidatsper al 4 de novembre, els partits espanyols i catalans segueixen tancats a les oficines elaborant les llistes electorals. No podrem dir ni gall ni gallina fins que hagin acabat de compensar les quotes que tots han d'equilibrar. Ho tindran tot a punt pel dia 9 de març per a que dispositem la papereta. Però ves, aquest cop, ja els tinc a punt el sobre buit. No tenim ni diputats de districtes ni primàries ni llistes obertes. Que vagin a fer punyetes. ja s'ho faran.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest... -
La nit de sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic.Totes les civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en...
5 comentaris:
La democràcia americana bipartidista deixa molt que desitjar...
No crec que li haguem d'envejar gaire cosa.
Totes les democràcies són millorables però val a dir que la nord-americana té una experiència de més dos-cents anys. El seu model afavoreix el bipartidisme però els candidats surten de la voluntat popular i el guanyador és qui l'ha votat més gent.
Els legalismes absurds del nostre sistema fan que el nostre vot sigui moneda de canvi per als partits i una "patente de corso" per a aconseguir el poder.
És l'únic país que la premsa ha fet dimitir un president. Aquí els presidents (Bolaño) fan callar la premsa (assumpte Jordi Barbeta a la Vanguàrdia).
Se m'havia passat que tornes a escriure, excel.lent!
Sobre el sistema electoral america: no es perfecte, simplement perque cap sistema politic ho es. Les primaries son el millor que tenen -- el col.legi electoral ho pitjor.
Més que el sistema o la llei m'agrada el substart que hiha. es nota que es un pais fet desde sota, per la gent, que va nar creant el pais. No es un pais fet des de dalt. El poder `´es del poble.
per comparar a espanya, encara estem amb les mites de la transició dirigida, de pactes fets des de dalt, sense referèndums. Ens hem acostumat que les cúpules dels partits i els alts funcionaris de l'Estat pacten totes les coses.
SÓn 200 anys de llibertat, és a dir, ple d'encerts i errors. El sistema no és perfecte, és clar que no, els últims que van voler crear un sistema perfecte van muntar holocausts.
Jo tampoc m'havia fixat fins ara que tornes a escriure al blog. Ben tornat (al blog i a la GB). Totalment d'acord sobre la diferència de la cosa preelectoral entre EUA i aquest cul de món. Bipartidisme, dieu? i què és això de PSOE/PP, pregunto?
Sí, jo també els engego ja per sempre, a les espanyoles, les catalanes, les europees i la mare que les va parir totes. Colla d'inútils (nosaltres --"el poble"--inclosos, esclar).
Ah, si pogués votaria el Giulani, el millor que els podria passar, si sabessin el que es pesquen (els mateixos republicans i després tots plegats), cosa que dubto. No podrà ni enfrontar-se a la inefable Lària culgròs o al xitxarel·lo de l'Obama. Però almenys s'ho hauran currat, això és cert. I aquí pau i allà glòria...
Publica un comentari a l'entrada