Ves al contingut principal

I want to be an english citizen

Llegit al butlletí del mes d'abril de Localret

Espanya es troba per sota de la mitjana europea en l'ús d'Internet per a relacionar-se amb l'Administració Pública, segons un informe de Eurostat

L'organisme estadístic de la Unió Europea Eurostat ha publicat recentment una enquesta sobre e-Goverment que mostra les últimes estadístiques pel que fa a la relació d'empreses i ciutadans amb els serveis administratius a través d'Internet. L'estudi conclou que durant l'any 2003 una mitjana del 44 % de les empreses europees va interactuar amb llocs web d'institucions públiques per a l'obtenció d'informació, mentre que un 38 % es va baixar formularis i un 23 % d'aquests van ser retornats una vegada omplerts.
L'informe de Eurostat assenyala un menor ús d'Internet per part dels ciutadans a l'hora d'interactuar amb l'administració pública, encara que aquest percentatge està creixent ràpidament a països com Grècia, Portugal, Àustria o el Regne Unit, que van multiplicar per dos els seus índexs entre el 2002 i el 2003. Espanya es troba tant en un cas com en altre per sota de la mitjana europea. El 40% de les empreses espanyoles es van relacionar digitalment amb l'administració durant el 2003, mentre que la mitjana europea és del 44%. Finlàndia (86%) i Suècia (85%) són els països amb majors índexs d'ús en aquest apartat.

En relació a l’ús dels ciutadans, a Espanya el 19,5% es va relacionar amb l'administració a través d'Internet durant el 2003, quan la mitjana europea és del 21%. Al cap de la llista es troben Suècia (41,4%) i Dinamarca (39,4%).

Irlanda i Àustria sobresurten pels serveis administratius oferts de manera online tant per a ciutadans com per a empreses. L'estudi de Eurostat assenyala també que estudiants, persones amb estudis de postgrau i amb edats d'entre 25 i 34 anys són els que més interactuan digitalment amb l'administració.


El 98 % dels municipis britànics afirma que oferirà online la totalitat dels seus serveis administratius abans de finals d'aquest any

Un informe realitzat per l'Oficina del Primer Ministre al Regne Unit confirma importants avanços en els serveis online oferts pels ajuntaments britànics. L'estudi xifra en un 79 % la mitjana de serveis de l'administració municipal que són accessibles a través d'Internet en aquest país, mentre aquesta mitjana era del 59 % fa tot just un any.
Segons una enquesta realitzada entre els municipis, el 98 per cent manifesta que assolirà el seu objectiu de posar online la totalitat dels seus serveis enguany. L'informe afirma també que durant aquest any els projectes d'e-government local seran subjectes a un major escrutini per a augmentar l'efectivitat i els estalvis de costos després de les inversions realitzades. L'estudi calcula en 320 milions de lliures els estalvis produïts pel programa National Projects, que dóna suport a 22 projectes amb l'objectiu de la creació d'estàndards, sistemes i bones pràctiques que puguin ser adoptades per tots els municipis del país.

L'estudi destaca també la possibilitat oferta per més de 100 ajuntaments de que els ciutadans puguin comprobar online els seus impostos municipals o calcular les subvencions o prestacions a les quals puguin tenir dret.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'impost sobre les begudes ensucrades

Diumenge al migdia un equip de TV3 ens va visitar a la botiga, Volien saber la nostra opinió sobre l'impost nou afegit a les begudes ensucrades.  Què busca aquest nou impost? Dissuassió? Recaptació? Un canvi d'hàbits?
A casa la cocacola no és el refresc més venut. Avui mateix hem servit més vermuts i sucs de taronja, comptats per separat, que cocacoles. I aigües, segurament, també. 
És clar que l'administració ha encetat la qüestió per la baula més dèbil: els usuaris i els restauradors. Fins i tot crec que no és un impost de naturalesa tècnica ni tampoc sanitària. És un impost ideològic, dirigit cap a una beguda concreta. Tampoc busca un incentiu. Si el busqués, per què l'administració no rebaixa a l'ensems, per exemple, l'IVA de la fruita al 4%, que faria feliços els pagesos, els venedors dels mercats i als usuaris?
I la pregunta que no agrada a l'administració, la d'ahir, la d'avui i la de sempre: No creieu que tots som responsables de prendre el…

Fer de padrí

Article per a la revista El Llaç de Molins de Rei

FER DE PADRÍ

A  l’igual que la majoria de vosaltres, tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era en Joan Alari, el meu avi de Molins de Rei. En el nostre cas vam contravenir la tradició de que el padrí regala la mona i la padrina el palmó.  La mona me la feien els avis forners de Corbera. Així, sempre vaig tenir un palmó de Molins de Rei, concretament de la Plaça de la Creu.

El padrí és un segon títol de l’oncle, amic o avi triat. De padrí te’n fan, però seran ell i el fillol els que aniran teixint una relació especial amb els anys. Cal, doncs, una voluntat per a exercir de padrí. L’immortal Vito Corleone diu que “els italians pensen que el món arriba a ser tan dur que cal tenir dos pares, per això tenen un padrí”. 

Des de temps immemorial els padrins han regalat ous als seus fillols per Pasqua. L’ou té  una gran simbologia: la closca representa la terra; la membrana, l’aire; la clara, l’aigua; i el rovell el foc i també el cos humà…

Mossèn Cinto on fire

He acabat de llegir El Poeta del poble, la novel·la d'Andreu Carranza sobre la vida del poeta. M'ha anat molt bé perquè ha estat la meva primera aproximació a les vicissituds trepidants i dramàtiques de Verdaguer. Captivat pel personatge, el llibre m'ha deixat delerós de saber més sobre el seus viatges, l'amistat amb Gaudí i de llegir la seva prosa. L'enfrontament amb el bisbe Morgades, el cessament d'almoiner del marquès de Comillas i el confinament a la Gleva et fan aixecar de la cadira. 
Tinc una flaca amb els capellans tan poc teòlegs, tan poc clericals. Solen ser murris i són un mal de queixal per al seu bisbe. L'exili dóna una gran llibertat i força creadora. Josep Maria Ballarín diu que
Els del tronxo parlen el català més vell, bell, net, polit, acolorit, ufanós, ajustat, esponerós, virolat i cantaire que al món sia. Jugant com volen amb la fonètica, fan vius els antics molts oblidats pels diccionaris i traven la sintaxi més ben encofrada que hi pug…