Pons i Gurí

E-notícies publica avui que Maragall condecora un antic membre de Falange. Es tracta del professor Pons i Gurí. La notícia és inexacta perquè diu que va ser alcalde de Montgat. Fals, va ser alcalde d'Arenys de Mar, com podeu comprovar en aquest enllaç. Per cert, si algú vol passar comptes als alcaldes franquistes aquí té la llista

Aquest tractament de la notícia sembla el comentari que va fer un alumne de Batxillerat al seu professor: "escolti, estic indignat que un dictador com Franco surti a l'Enciclopèdia Catalana..."

Pons i Gurí és un magnífic historiador del dret privat català, un gran coneixedor dels Usatges i un arxiver de gran nivell.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Deus haver llegit nalament el reportatge de La Vanguardia del 17 d'abril. Enlloc diu que fos alcalde de Montgat. Era alcalde d'arenys de Mar del 1952 al 1957 i falangista amb el carnet 6967 de la Falange (Jefatura Provincial de Barcelona). En tant que falangista --i no com advocat que era-- va ser nomenat secretari de la causa judicial militar sumaríssima. Els encausats (tots innocents, eren o havien estat d'ERC o soldats republicans). Ell no va fer res per a aquella gent. ës un sarcasme que li donguin la medalla Francesc Macià (fundador d'ERC). Que n'hi donguin una per a historiadors, o advocats, no sé la Creu de Sant Raimundo de Penyafort o la Isabel la Católica, però la del fundador d'ERC se la mereixen aquells a qui ell anava a interrogar a la presó de Mataró el 1940.

Jesús Cardona ha dit...

Em referia a e-notícies, que és la que ho deia malament, crec recordar. La vanguardia sí que ho deia bé, efectivament. En segon lloc, suposo que aquesta condecoració medalla aquesta porta el nom de Macià per ser president de la Generalitat i no per ser fundador d'ERC, oi?

No sé quins requisits hi ha per atorgar medalles ni qui expedeix els certificats de bona catalanitat. En tot cas, els membres del govern del partit de Macià te'n podrien informar bé.

Aquest home és un magnífic historiador del dret privat català. I això és el que m'importa. El fet de demanar carnets, ho deixo per la resta.

Per últim, aquella bona gent que van ser condemnats injustament ho haguessin estat igualment encara que Pons i Guri no fós el secretari del jutjat.

Anònim ha dit...

Llegeixo aquest diàleg que teniu. Home Jesús, ser falangista i catalanista no casa gaire. En Pons i Guri va acceptar ser el secretari d'una causa militar sumaríssima, quan ningu no li obligava. En canvi complaure els feixistes, vestir el seu uniforme, afiliar-se al seu partit, anar a interrogar els inculpats a la presó de Mataró,
mantenir sense proves a gent innocent --homes i dones-- esperant que d'un moment a l'altre els portessin al Camp de la Bota,... li reportava a en Pons Guri poder ascendir socialment, com així va ser.
Dius que és bon historiador ? Doncs li pregunta-li on es l'arxiu de la Falange d'Arenys de Mar o l'arxiu del període de la Guerra Civil. Ha desaparegut essent ell el responsable arxiver.
I no m'estranya. Aixì podría mantenir en secret la seva militància feixista.
ës veritat no repartim carnets. Ell el va demanar tot sol, i no li va anar malament.
Ell duu la medalla Francesc Macià i en canvi, la darrera supervivent dels 67 detinguts de Montgat, Carme Avellaneda, de 90 anys, encara espera que algú li pagui la pensió promesa per ser ex presa del franquisme.
Ets partidari de poder ser feixista, sempre i quant siguis un bon historiador ?

A més, jo no dic que no sigui bon historiador. N'hi ha tants en el país de bons historiadors, i no tenen pas la medalla Francesc Macià !

Jesús Cardona ha dit...

Ep! No tinc la intenció d'exculpar ni redimir Pons Guri, que consti, ni atenuar el que va fer. Simplement que a un no se'l pot judicar parcialment. Que va ser membre de la falange? Sí. Que va fer coses mal fetes? segur que sí. Ara bé, això no treu que sigui un bon historiador. I per això que, tornant al post inicial, em sembla a mi que el títol de la notícia és injust. perquè a Pons Guri no li donen la medalla per ser membre de la falange, sinó per ser un bon historiador. I, ep! No estic dient que estigui a favor de donar-li la medalleta.

Ara que, de ben segur, tu en saps més coses sobre Pons i Guri i possiblement tens prou motius per dir que el govern tripartit d'esquerres no li hauria d'haver donat.

Anònim ha dit...

Si, en sé alguna cosa més. I vaig tenir oportunitat de parlar amb ell sobre aquell període negre i les seves paraules estaven lluny de considerar mal fet el que va fer,...em va semblar que era una persona disposada a justificar-ho tot.
A part, em consta que algú d'Arenys de la UGT li va "vendre" al conseller de Treball Reñé (UGT)una personalitat de Pons i Guri poc a veure amb la seva trajectòria personal.
Estem d'acord que com a historiador és bo. També em sembla que el debat o la controversia que estem tenint aquí al blog ja sería hora que hi fos públicament. Hi va haver una guerra civil. I bestieses per un cantó i també per a l'altre. El que passa es que les d'un cantó les varem sentir un cop i un altre durant dècades i les dels franquistes en veu baixa i amb les veritats a mitges. Amb la democracia, i la Transició, a callar i tot-hom és demòcrata de tota la vida. Home, potser ens cal una mica de veritat i justicia cap als qui van mantenir-se fidels al país i ho van pagar car.

Jesús Cardona ha dit...

Benvolgut comentarista anònim, jo li donaria la medalla a qui li va vendre la moto al conseller Rañé. Aquest sí que té mèrit. I el conseller, caient de quatre potes! No em diguis que no és unfet divertit!

Anònim ha dit...

Només un apunt... en Pons i Guri es va casar amb una Ribot (d'orgen cubà). Els fills són Pons i Ribot. No aporta res al debat, però com que aquest bloc és diu el Ribot...

Las frases curativas

Las frases curativas constituyen el lenguaje del Alma. Son sencillas, expresan verdades y reconocen lo que existe, lo que hay. El poder de l...