divendres, 22 de juliol de 2005

La decadència municipal convergent

CiU té un problema bèstia des de fa molts anys: la política municipal. Avui ha sortit el darrer baròmetre municipal de Barcelona i només treu un 12% dels vots. Jo crec que mai s'han pres els municipis seriosament. Només així es pot entendre que sigui un partit quasi extraparlamentari a les principals ciutats.

És molt fàcil dir que Catalunya és monocolor. Ara bé, siguem seriosos: durant molts anys els candidats convergents a les alcaldies era gent que ja havia remenat les cireres en els Ajuntaments franquistes. Al meu poble hi ha una expressió molt gràfica que entendreu de seguida: eren els de la taula rodona de l'ateneu.

Òbviament aquella gent ja no està ni per remenar ni menjar cap cirera. Amb tot, CIU no ha aconseguit desempallegar-se d'aquesta percepció ciutadana. Deu fer uns deu anys que no manen, però la gent els continua veient com els de sempre. I no és que siguin ni més bons ni menys honrats que la resta de candidats. El problema és la percepció ciutadana que se'n té, la falta de conexió amb les noves generacions i amb la gent que ha vingut a viure-hi, que als seus ulls continuen essent els forasters.

La política municipal, per últim, demana constància i treball diari i fins a on sé jo, CiU té una estructura feble i un excessiu amateurisme. Si cap dels convergents posaria un amateur carregat de bona fe en la seva empresa, per què segueixen creient que anar a les reunions és com anar al consell pastoral o a la penya barcelonista?

El PSC, en canvi, durant els anys pujolistes, van crear una sòlida tradició d'alcaldes. Poden agradar més o menys, però el model encara funciona, la seva gestió és coneguda i la saben explicar molt bé. I quin és el model de gestió que proposa CiU?
Publica un comentari a l'entrada

L'impost sobre les begudes ensucrades

Diumenge al migdia un equip de TV3 ens va visitar a la botiga, Volien saber la nostra opinió sobre l'impost nou afegit a les begudes e...