Arribo a dos quarts de sis al CCCB. Mentre baixo al soterrani del gulag llegeixo les inscripcions de les rajoles. Una d'aquestes diu:
Qui és amic del pobre
és amic de Déu.
Qui fa caritat
se'n va de dret al cel
és amic de Déu.
Qui fa caritat
se'n va de dret al cel
A aquesta hora hi ha més concurrència. A part dels puffs i dels coixins hi ha cadires i molta més gent que no pas la vintena de benaventurats del matí. També hi ha una vigilant. Els freakies de samarreta negra encara són majoria -juguen a casa. També veig, però, noies normals, vull dir, amb alguna denotació de sensualitat. Un personatge encén una cigarreta i beu cervesa.
Comença la xerrada i el moderador dóna una definició de cultura: toda transmisión de información no biológica. I també ens diu què és la propietat intel·lectual: un proceso vírico que infecta la cultura. T'ha quedat rodó. Avui és el dia de les frases:
- La lengua es un bien gratuito y comunal, un sufragio universal permanente. Nunca ha sido una mercancía
- La voz es el interfaz natural
- La colonización digital usa los mismos medios que la división entre norte y sur. Para usar una cosa nuestra, la lengua, tenemos que usar medios extranjeros.
- ¿Qué prefieres, ser asquerosamente rico o muy leído?
- La lucha no se agota con el copyleft. El día que éste se acabe, inventaremos otra cosa.
-Not to all rights reserved. Yes to all rights reversed.
- Etc.
Un assistent pregunta què fan les editorials amb els excedents. Ell mateix contesta la retòrica i proposa que l'Estat requisi els llibres no venuts i que els reparteixi a les biblioteques, però que no els destrueixin. Portem ja quasi una hora i, per sort, encara ningú ha proposat que entrem directament a robar a les llibreries.
Un altra deplora que la versió electrònica del diccionari de la Real Academia de la Lengua hagi estat desenvolupada per Mycrosoft. La seva proposta és que el software sigui pagat amb diner públic i que s'alliberi el software lingüístic, para que no esté en manos de unos pocos. No se puede privatizar la lengua y que quede fuera del control social.
També s'ha parlat de blogs, de si són un gènere o només un format. I que han portat a la desaparició de l'escriptor fracassat.
***Actualització de dilluns 18 de juliol: Si algú vol un parer rigorós sobre els qüestions de copyright, pot llegir:
-El Monogràfic "Copyright i dret d’autor: convergència internacional en un món digital?", de la Professora Raquel Xalabarder de la UOC.
Són textos científics, de lectura àrida, però molt més agraïts que les demagògies de divendres a la tarda.
3 comentaris:
L'únic escriptor fracassat és el que no escriu.
Collons, que reparteixin els fons, les editorials... Però si les biblioteques els estan venent, els fons.
Apa.
L'escriptor fracassat només és qui aquell que no escriu?
L'escriptor que escriu i publica i no es llegit: aquest és el fracàs més dolorós de tots. Publicació no és igual a lectura.
Publica un comentari a l'entrada