No hi ha cap dubte: la guerra contra el feixisme islàmic ha d'encarar el seu front més complicat: el domèstic. Els governs lliures, i sobretot la majoria de la ciutadania, han d'entendre que l'enemic és a casa i des de casa planeja els seus atacs més letals. Mentre les tropes estan estabilitzant els antics centres de l'estratègia terrorista, els assassins ja fa temps que han fet de les nostres ciutats campaments bases per dissenyar els atacs. I no ens enganyem, aquests campaments tenen els seus nuclis a les comunitats musulmanes i tot el seu engranatge: mesquites, imans i associacions.
Urgeix un setge sense precedents a la comunitat musulmana. Les forces policials, i sobretot els serveis d'intel.ligència, han de començar la feina bruta sense complexes. És hora de conèixer tots els fils dels guettos musulmans i eliminar-ne qualsevol indici de fanatisme. I quan diem eliminar, volem dir eliminar.
L'enemic el tenim aquí
N'hi ha que miren tot el sant dia a l'Irak. Els culpables no són a Bagdad ni a Washington: els assassins de Londres i Madrid són a sota de casa. Idees per avui posa el dit a la nafra. Tot i que no estic d'acord amb el paràgraf final, té tota la raó del món quan diu que ens hem ficat l'enemic a casa. Un frau a la confiança donada, un cop de puny a la porta oberta. Parem de donar discursos imbècils tipus terricabras i deixebles. L'Estat ha de garantir la nostra llibertat i la seguretat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Las frases curativas
Las frases curativas constituyen el lenguaje del Alma. Son sencillas, expresan verdades y reconocen lo que existe, lo que hay. El poder de l...
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El...
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ...
-
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
5 comentaris:
Si, home, feixisme pur i dur.
Ja her dit que no estic d'acord amb l'última afirmació del text. No vull eliminar ningú. Simplement remarco que els discursos terricabrians (llegiu el seu post fatídic) han conduït a un paternalisme funest. I d'aquí, els abusos.
Cal menys demagògia quan es demana entrada lliure i papers per a tots perquè l'Estat es veu superat insuficient per a granatir la seguretat. Aquests atemptats són duts aterme per gent que viu aquí i que no escolten el Terricabras, sinó a Bin Laden. Crec que dir això no és feixisme.
Potser a part de Bin Laden escolten com se'ls criminalitza a tots com a grup, a la manera de Torquemada, i pensen; "Per Al·là, el sonat de la barba i el fusell té raó; l'odi es paga amb odi."
em sembla que confóns els efectes amb les causes.
Entre tots el vau matar i ell solet es va fer explotar.
Crec que és veritat, tenim l' enemic a casa. Un enemic que ens veu com explotador, venen treballar a Europa, els paguem un sou... els donem una vida més digna que en el seu país, seguretat social, educació per els seus fills...I ens tenen un odi terrible...diuen que anem contra les seves costums...Hi ha que s' han adaptat i potser europeïtzat, però també hi ha d'altres, els fanàtics, que lluïtent contre el que creuent el seu pitjor enemic...el mòn occidental. La solució...molt difícil de trobar. M'agradat l'article.
Tens raó en termes generals, Rosa. Però quants són els fanàtics disposats a fer-nos mal? Criminalitzar tot el col·lectiu musulmà perquè n'hi ha uns quants assassins és racisme, en la meva opinió. Per altra banda, els necessitem. O no? Quant a l'odi que senten cap a nosaltres, els hem donat una altra opció? Pensa una mica en la sensació de menyspreu que rebien els immigrants espanyols a França o a Alemanya no fa pas tants anys.
Publica un comentari a l'entrada