Pere Casaldaliga, bisbe de Mato Grosso, ha guanyat el Premi Internacional Catalunya. Casaldaliga es una veu valenta i, per aixo mateix, sempre amenacada. El llibre d'Escribano "Descalc sobre la terra vermella" es del tot recomanable, encara, que jo miri la teologia de l'alliberament amb discordancia, el respecte i en alguns casos, com el del premiat i el del bisbe Oscar Romero, amb admiracio. Vull dir que jo tambe li hauria donat el premi a Casaldaliga.
El que m'ha sorpres, pero, es que, per al jurat, un dels merits sigui “la crítica institucional a l’Església, que és alhora radical, cordial i sense cap mena de rancúnia". Caram. Em pensava que l'exigencia de l'absoluta separacio del poder temporal i l'espiritual comportava obligacions per les dues bandes. Pero no, aquesta gent d'esquerres tenen un instint intervencionista insaciable i fins i tot l'esglesia ha de ser com ells diguin. L'esglesia sera com vulguin ses eminencies i la gent que va a missa, no els que es declaren ateus. Pero sembla que aixo no es suficient.
Algu dira que filo massa prim, pero un altre dia ens podem trobar que un gran cientific sigui de l'Opus, per exemple, i que no li vulguin donar el premi per sectarisme. I estic segur que aixo ja ha passat alguna vegada.
El que m'ha sorpres, pero, es que, per al jurat, un dels merits sigui “la crítica institucional a l’Església, que és alhora radical, cordial i sense cap mena de rancúnia". Caram. Em pensava que l'exigencia de l'absoluta separacio del poder temporal i l'espiritual comportava obligacions per les dues bandes. Pero no, aquesta gent d'esquerres tenen un instint intervencionista insaciable i fins i tot l'esglesia ha de ser com ells diguin. L'esglesia sera com vulguin ses eminencies i la gent que va a missa, no els que es declaren ateus. Pero sembla que aixo no es suficient.
Algu dira que filo massa prim, pero un altre dia ens podem trobar que un gran cientific sigui de l'Opus, per exemple, i que no li vulguin donar el premi per sectarisme. I estic segur que aixo ja ha passat alguna vegada.
6 comentaris:
Casaldàliga em sembla un il·luminat, i no sols per Déu nostre senyor. Fixa't si no, com els cau la bava als progres que l'admiren (i per això li han donat el premi). Ho sento, però no entenc la teva admiració. Darrere la caritat d'aquests il·luminats hi sol haver un gran ego: la caritat, la seva coartada psicològica; a vegades ni ells se n'adonen. Però la santa progressia necessita aquests petits déus a qui adorar. ¿Un llibre d'Escribano?; ¡vade retro!
Subscric el post d'en Jesús i demano un carrer per a Casaldàliga, travesser amb el carrer Churchill.
Sense els grans egos caritatius, Teresa, el món (bé, trossets de món, més aviat) seria molt més lleig. Altra cosa és la tonteria ideològica progre, inclosa la teologia de l'alliberament.
Lola (paraules)
L'admiracio per al personatge ve de la seva biografia, es inquietant.
Well done!
[url=http://mhihooyw.com/xwcw/mift.html]My homepage[/url] | [url=http://jisqfxad.com/lcqk/mcuu.html]Cool site[/url]
Thank you!
My homepage | Please visit
Great work!
http://mhihooyw.com/xwcw/mift.html | http://hivbrwoe.com/ycdz/ugub.html
Publica un comentari a l'entrada