—Oh, fins al final. Quan començo un llibre, l'acabo. Els llibres, el pa amb mantega, el puré de patates... hom s'ha d'acabar el que li posen al plat. Sempre ha
El fet és que diumenge al vespre encara no s'havia trobat l'escrit. Al tanatori la meva germana em va ensenyar com seria el recordatori. Li vaig parlar d'un escrit i em va dir que no l'havien trobat. Al donar-li la pista del calaix, ella va tornar a casa a l'àvia i finalment va trobar aquest gran tresor. Va dins d'un sobre i està mecanografiat que algú li va picar.
ASSUMPCIO BONSFILLS
Per posar a la meva esquela
ADÉU SIAU
Adéu siau, Freixinet, pàtria petita, poble que em vares veure néixer, créixer, cantar i jugar. Terra molt estimada, que als dinou anys vaig deixar, quedant-me amb el gran record dels bons pares i germanes, amb qui tant ens hem estimat. També el record de la Mare de Déu del Miracle, que molt en la vida m'ha ajudat.
Adéu siau, poble de Corbera, que tan bona acollida em vares donar, trobant-hi gent noble i treballadora per a poder-m'hi emmirallar; i un marit, model d'home bo i pare dels nostres fills, que Déu ens va donar. Marit i pare fidel, honrat, prudent i noble; treballador incansable, sempre pensant en els altres i estimant- nos a tots amb un cor de veritat.
Adéu siau, fills i nets estimats; a tots vosaltres us dono les gràcies per les alegries i hores bones que m'heu fet passar. Les coses bones sobrepassen a les no tan bones i tristes, que també n'hem passat.
Adéu, Núria, estimada, sols per tu voldria viure, per a poder-te ajudar.
Ara, sols vull demanar-vos que seguiu el bon exemple del vostre pare i del que tots en sou testimoni.
Que al cel amb el Pare Etern i la Verge junts ens podem retrobar.
Assumpció Bonsfills
23-7-1992
Massa blackfriday i massa poc thanksgivingday. Ja se sap el que passa quan es vol imitar: ens fixem sobretot en lo dolent
Llevats a quarts de nou, preparar els esmorzars, que es vesteixin, sortim a comprar, una estona al parc, arribem a casa a la 1, faig el dinar, netejar la cuina, posar rentadores, motivar-se i fer xocolata i xurros per berenar, deures i llegir contes, es dutxen. Preparo una mica de sopar. Al llit, s'adormen. Envio un Tuit. Sóc feliç i no és conya.
La reunió del patronat d'una fundació acaba abans de l'hora prevista. Un dels membres del patronat digué al seu veí de taula: -Aprofitaré aquests tres quarts d'hora per anar a veure la mare a la residència on ara viu. És a prop, li donaré una sorpresa. Es posarà molt contenta-. Qui així parlava és un important executiu, ben situat en el món empresarial. Prestigiat pel seu bon fer empresarial i pel seu fer personal. La mare, fins fa ben poc, vivia sola, on sempre ha viscut, la llar que va bastir amb el seu marit, la llar on els fills van créixer, l'acompanyaven unes cuidadores que es tornaven i tenien cura. darrerament ha anat perdent facultats acceleradament i els metges i la realitat quotidiana aconsellarenanar a la residència. Els fills dubtaren però, finalment, acceptaren el parer dels facultatius i la nova realitat que s'anava imposant. Des que es prengué la decisió, no sense dolor, tota la família ha procurat que l'àvia se senti acompanyada en aquest moment vital. Rep moltes visites dels fills, dels nets i dels besnets. Hi saben ser quan convé i, també, deixar-la en mans dels especialistes quan així ho requereixi la situació. «No em rebutgis, doncs, al temps de la vellesa; ara que decau el meu vigor no m’abandonis» (Sl 71,9).
Tot just acabo de llegir la Carta de Sant Pau als Romans. És meravellosa.
Que el vostre amor no tingui res de fingit. Detesteu el mal. Enamoreu-vos del bé.
Beneïu els qui us persegueixen. Beneïu, no maleïu. 15 Alegreu-vos amb els qui estan alegres, ploreu amb els qui ploren. 16 Viviu d'acord els uns amb els altres. No aspireu a grandeses, sinó poseu-vos al nivell dels humils. No us tingueu per savis. 17 No torneu a ningú mal per mal; mireu de fer el bé a tothom. 18 Si és possible, i fins on depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom.
https://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Rm+12%2C1-21&id24=1&pos=1&set=15&l=ça
La meva filla gran diu que es compadeix dels fills dels futbolistes perquè els costarà saber si els seus amics ho són només per interès. Sobre els amics dels futbolistes li sembla que, com que de petits no eren famosos i no eren rics, ja tenen els seus amics de tota la vida.
Els meus fills no fan activitats extraescolars. Tan sols la gran fa natació sincronitzada dues tardes a la setmana.
Sortint de l'escola anem a casa, sobretot a l'hivern. Juguen, fan els deures, els expliquem coses de quan érem petits, els parlo d'històries familiars, cuinem, també s'avorreixen i es barallen i fan guerres de coixins. I a vegades intervenim
Fer vida familiar. Passar hores junts.
Ja fa un any que vaig deixar de fumar.
https://twitter.com/Jesuscardona/status/1696089709766713359?t=nfbNQZ2PzpO6en22W129Yw&s=19
Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa rastre. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor. […] I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dintre el cor” (Camí, núm. 1).
Sant Josepmaria
En 1939, su vida tomó un rumbo inesperado. Al encontrarse participando en el Torneo Internacional de Ajedrez en Buenos Aires, la Segunda Guerra Mundial se desató. Frente a la adversidad y el conflicto, Najdorf optó por permanecer en Argentina. Aunque esta elección le permitió salvar su vida, tuvo que pagar el alto precio de perder contacto con su familia en Polonia, descubriendo posteriormente que habían perecido en el Holocausto.
En tierras argentinas, Najdorf no solo halló un refugio, sino que también dejó una marca indeleble en el ajedrez nacional e internacional. Es ampliamente conocido por la Variante Najdorf de la Defensa Siciliana, una de las líneas de apertura más populares y analizadas del ajedrez moderno. En 1943, en un esfuerzo por comunicarse con su familia en Europa, estableció un récord jugando 40 partidas simultáneas de ajedrez a ciegas, con la esperanza de que la noticia llegara a sus seres queridos. Durante su carrera, Najdorf acumuló innumerables logros, entre ellos, ser subcampeón olímpico representando a Argentina, ganar el campeonato nacional de ajedrez argentino en ocho ocasiones y triunfar en prestigiosos torneos como Mar del Plata en 1961 y La Habana en 1962 y 1964. En 1950, con la instauración del sistema de títulos oficiales por parte de la FIDE, Najdorf fue distinguido como Gran Maestro Internacional. Participó en el Torneo de Candidatos al título mundial en 1950, alcanzando el quinto puesto, y en 1953, en el Torneo de Candidatos de Zúrich, se ubicó en la sexta posición.
Sin embargo, más allá de sus hazañas en el tablero, Najdorf es recordado por su carisma, su fervor por el ajedrez y su papel como guía de numerosos talentos emergentes en este deporte.
El 4 de enero de 1997, en Málaga, España, Miguel Najdorf nos dejó, pero su legado y aportes al mundo del ajedrez continúan vivos, erigiéndose como un referente y fuente de inspiración para generaciones de ajedrecistas.
Fuente: el Grupo Ajedrez de Silicio del Facebook
Però res no em faria més feliç que saber que la seva Bona Nova arriba, per camins que ni jo mateix no puc sospitar, fins als darrers. Ells seran i són també avui els seus preferits: els malalts que pateixen sense esperança, tantes i tantes persones que defalleixen de fam, els qui caminen per la vida sense amor, ni casa ni amistat; les dones maltractades pels marits o companys; els qui estan condemnats a passar tota la vida a la presó; els qui viuen enfonsats en llur culpabilitat; les prostitutes esclavitzades per tants interessos tèrbols; els infants que no coneixen l'estimació dels pares; els oblidats o postergats per l'Església; els qui moren sols i són enterrats sense creu ni cap mena d'oració; els qui són estimats tan sols per Déu.+
Jesús. Aproximació històrica
José Antonio Pagola
Editorial Claret
Potser que més que preocupar-se quin món deixarem als nostres fills, que és una pregunta que porta a la rendició, és millor ocupar-se en quins fills deixarem al món
L'agost de la meva infantesa era una festa contínua: el dia 3, l'aniversari de la mare i el sant de ma germana; el 8, l'aniversari de l'avi; el 15, el sant de la iaia, i el 23 el sant de la tieta Rosa. Els regals eren una caixa de préssecs, un ram de flors i un cartró de tabac 46
Un any ma germana i jo vam regalar el cartró de 46 i una caixa de llumins a l'avi pel seu aniversari, 8 d'agost. Ens va saber greu que el renyessin tant: —Això és el que has ensenyat a la canalla!
Josep Cardona Cañellas, 8 d'agost de 1913. Al cel ens puguem trobar!
El bisbe Pere Casaldàliga va morir a Batalais, São Paulo, el 8 d'agost del 2020
"Per descansar
jo no
aquesta creu de fusta
com pluja i sol,
aquests set pams
i la Resurrecció!"
Aquest estiu llegeixo aquest llibre als meus fills. Un recull de contes que conviden a somniar, però sobretot a mirar el món amb el cor net i la ment oberta. Històries de personatges quotidians amb històries divertides però que mostren que els somnis existeixen.
"Hi havia una vegada un home que es deia John Chapman. Era venedor d'ofici i anava per carrers, camins i carreteres",
"Pío XII y la segunda guerra mundial"
Pierre Blet
Ediciones Cristiandad
"Memorias políticas y de guerra. I", de Manuel Azaña. 4 de juliol de 1931.
Un cop passada la pandèmia, els turistes van tornar a Barcelona.
Coses que encara cal eradicar:El divendres 21 de juliol va acabar la temporada radiofònica a @radiomolins, i en el meu cas, la segona de"La pàgina del temps". Aquest és un espai diari, de dilluns a divendres, de cinc minuts durant el qual llegeixo un article d'un periodista cèlebre. Cada setmana està dedicada a un periodista diferent.
Aquesta temporada han tornat a passar 45 periodistes, entre els quals destaquen Josep M. Espinàs, Djuna Barnes, Montserrat Roig, Ryszard Kapuscinski o Josep Pla.
Les ràdios locals són el gran mitjà de comunicació de proximitat.
Una abraçada, bones vacances!
𝐑𝐄𝐅𝐋𝐄𝐗𝐈𝐎N leída en el Facebook de Radio Uraccan Siuns
Un profesor le dio un globo a cada estudiante, que tuvo que inflarlo, escribir su nombre en él y tirarlo en el pasillo. El profesor entonces mezcló todos los globos. A los estudiantes se les dio 5 minutos para encontrar su propio globo. A pesar de una agitada búsqueda, nadie encontró su globo.
En ese momento, el profesor les dijo a los estudiantes que tomaran el primer globo que encontraran y se lo entregaran a la persona cuyo nombre estaba escrito en él. En 5 minutos cada uno tenía su propio globo.
El profesor dijo a los estudiantes: "Estos globos son como la felicidad. Nunca la encontraremos si todo el mundo está buscando la suya. Pero si nos preocupamos por la felicidad de los demás... también encontraremos la nuestra."
solen ésser, en les terres de parla catalana, les capitals de comarca. En aquestes poblacions, l'element bàsic és el petit comerç, la petita burgesia de contextura comercial. Si la mera observació no m'enganya, aquestes són les viles del país que han sofert, davant de la immensa transformació general, modificacions menys sensibles, s'entén en la seva estructura interna i essencial.
Josep Pla, pròleg a Nocturn de primavera.
Mas Pla, hivern de 1953
Hi ha set d'infantesa en els nanos. Ens hem saltat etapes, tal com un bebé passa d'estar ajagut a posar-se dret sense haver gatejat. Sense el gateig, la criatura tindrà dèficits de motricitat i de les lateralitats. Sense infantesa l'adult també acabarà tenint dèficits amb aquest escurçanent de la infantesa.
Querido profesor,
"Mi hijo tiene que aprender que no todos los hombres son justos ni todos son veraces.
Enséñele que por cada villano hay un héroe, que por cada egoísta hay un generoso.
También enséñele que por cada enemigo hay un amigo y que más vale moneda ganada que moneda encontrada.
Quiero que aprenda a perder y también a gozar correctamente de las victorias.
Aléjelo de la envidia y que conozca la alegría profunda del contentamiento.
Haga que aprecie la lectura de buenos libros sin que deje de entretenerse con los pájaros, las flores del campo y las maravillosas vistas de lagos y montañas.
Que aprenda a jugar sin violencia con sus amigos.
Explíquele que vale más una derrota honrosa que una victoria vergonzosa.
Que crea en sí mismo, en sus capacidades, aunque quede solito y tenga que lidiar contra todos.
Enséñele a ser gentil con los buenos y duro con los perversos.
Instrúyalo a que no haga las cosas porque simplemente otros lo hacen; que sea amante de los valores.
Que aprenda a oír a todos pero que a la hora de la verdad decida por sí mismo.
Enséñele a sonreír y a tener el humor cuando esté triste.
Y enséñele que a veces los hombres también lloran.
Enséñele a ignorar los gritos de las multitudes que sólo reclaman derechos sin pagar el costo de sus obligaciones.
Trátelo bien, pero no lo mime ni lo adule. Déjelo que se haga fuerte solito.
Incúlquele valor y coraje pero también paciencia, constancia y sobriedad.
Transmítale una fe firme y sólida en el Creador. Teniendo fe en Dios también la tendrá en los hombres.
Entiendo que le estoy pidiendo mucho pero haga todo aquello que pueda".
Carta de Abraham Lincoln, al profesor de su hijo (1820)
som nosaltres que els fem parlar amb les nostres paraules, amb les nostres ficcions veraces.
Raúl Garrigasait, "Els estranys"
Una mestra em va dir que quan estigués trist, escoltés música clàssica; quan estigués content, també i quan estigués avorrit la posés per a sentir què m'havien de dir aquelles notes tan antigues.
Article publicat a Viu Molinss el 7 de juny de 2023.
I Ara què?
Malgrat que el naixement d’Ara Molins va estar acompanyat d’escepticisme i alguna rialla, els resultats són clars: 2045 vots i 4 regidors. Hem pogut explicar la nostra filosofia, les nostres propostes i ens ha fet confiança molta gent.
El concepte clau és la proximitat i la governança local. Governar el municipi amb propostes sorgides des de Molins de Rei. Proximitat econòmica, ambiental, comercial i, en definitiva, política. Sense propostes generalistes que podrien sonar bé en qualsevol altre poble o ciutat.
La clau no es basa en l’eix esquerra-dreta o en ser més o menys independentista, sinó on hem posat el centre d’interès. Ara Molins ha concentrat la seva creativitat i energia en unes propostes concretes per a cada barri, en el model de Vila i en el nostre futur ambiental i econòmic. Una vila pensada des de la base.
La nostra campanya s’ha fet amb aquesta filosofia: carpes informatives a tots els barris, repartiments porta a porta dels nostres programes i entrevistes directes amb els comerciants. Hem gastat més soles de sabates que no pas xarxes socials.
El proper 17 de juny les regidores i regidors electes hauran d’escollir el nou titular de l’Alcaldia. El partit guanyador, el PSC, pot triar si vol una majoria simplement aritmètica o una majoria política i social representativa. El seu sentit de la responsabilitat dictarà si vol que el govern de l’Ajuntament representi a una majoria o a una minoria de molinencs i molinenques. A les seves mans està posar l’Ajuntament al servei del seu partit o dels seus veïns.
Què vol ser Ara Molins i què voldrà fer? El que hem explicat durant tota la campanya: ser una força emergent i revitalitzadora. Volem aportar nova energia a l’acció política del municipi i que aquesta es concreti durant els propers quatre anys en la consecució de les propostes del nostre programa.
La nostra vocació és estar al govern, per poder treballar en fer avançar la Vila. A més, a cada legislatura hem vist que als governs municipals hi ha regidores o regidors que, per volum de feina, han d’acumular tres o quartre carteres mentre a l’oposició es perd el talent i la creativitat d’altres regidors. . I si obríssim joc i que cada regidor pogués concentrar-se en una competència concreta? A la Vila hi ha un precedent lluminós: l’any 1979 tots els regidors electes van tenir una responsabilitat governamental. Seria una excel.lència en govern local i participació.
Però això no depèn només de nosaltres. El nostre compromís amb les 2045 persones que ens han votat i amb la resta d’habitants de Molins de Rei és ferm. No us fallarem.
Jesús Cardona, número 5 a la llista d’Ara Molins
En pau descansi i que la seva energia s'estengui a cada comerç i restaurant.
Ens ha encantat conèixe'ls
Resumeix la història de la humanitat. És ben clar que alguns dels que van saludar Jesucrist a les portes de Jerusalem el diumenge del Ram, també eren a la pujada del Gòlgota, insultant-lo i demanant la seva mort.
Tots podríem ser el traïdor o el traït; el condemnat o el jutge d'un tribunal popular. Qualsevol podria abandonar un amic o ser abandonat pels més íntims en el moment de més necessitat.
Cadascú podría ser el Cirineu, el centurió, Ponç Pilat o Josep d'Arimatea. O Pere el pescador o Maria Magdalena. Tots ells estaven fets de la mateixa pasta que nosaltres.
Si vas a intentarlo, ve hasta el final.
Esto puede significar perder novias,
esposas,
parientes,
trabajos y,
quizá tu cordura.
Ve hasta el final.
Esto puede significar no comer por 3 o 4 días.
Esto puede significar congelarse en la banca de un parque.
Esto puede significar la cárcel.
Esto puede significar burlas, escarnios, soledad…
La soledad es un regalo.
Los demás son una prueba de tu insistencia, o
de cuánto quieres realmente hacerlo.
Y lo harás,
a pesar del rechazo y de las desventajas,
y será mejor que cualquier cosa que hayas imaginado.
Si vas a intentarlo, ve hasta el final.
No hay otro sentimiento como ese.
Estarás a solas con los dioses
y las noches se encenderán con fuego.
Hazlo, hazlo, hazlo.
Hazlo.
Hasta el final,
hasta el final.
Llevarás la vida directo a la perfecta carcajada.
Es la única buena lucha que hay.
«La tria del pa"
Al vespre, quan ja era fosc, anava a la part de Jemaa el-Fna on les dones venien pa. S'asseien a terra formant una llarga filera i anaven tan tapades que només se'ls veien els ulls. Cada una tenia al davant un cove cobert amb un drap, i al damunt hi exposaven alguns dels pans rodons i plans destinats a la venda».
“Cuando muere, todo el mundo debe dejar algo detrás, decía mi abuelo. Un hijo, un libro, un cuadro, una casa, una pared levantada o un par de zapatos. O un jardín plantado. Algo que tu mano tocará de un modo especial, de modo que tu alma tenga algún sitio adonde ir cuando tú mueras, y cuando la gente mire ese árbol, o esa flor, que tú plantaste, tú estarás allí. No importa lo que hagas – decía – en tanto que cambies algo respecto a como era antes de tocarlo, convirtiéndolo en algo que sea como tú después de que separes de ello tus manos. La diferencia entre el hombre que se limita a cortar el césped y un autentico jardinero esta en el tacto. El cortador de césped igual podría no haber estado allí. El jardinero estará allí para siempre”.
No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte, que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima, nos enseña, nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tu puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
Huye.
«Emito mis alaridos por los techos de este mundo»,
dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron de nuestros «poetas muertos»,
te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros:
Los «poetas vivos».
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas.
Un poema de Walt Whitman
He parlat de la Festa de Sant Antoni Abat a Ràdio Molins de Rei.
https://www.radiomolinsderei.cat/programs/bondiaibonahora2016/radiomolinsderei_podcast_28002?s=2598&ref=tw
Quan es canvia la forma de contemplar les coses, les coses que es contemplen canvien. I també les persones.
"és costeruda i tortuosa. Des d'aquí, des de dalt del minaret, si la mesquita funciona, el muetzí crida els fidels a la pregària cinc cops al dia. Els seus clams prolongats tenen la forma d'un càntic i sovint són molt bonics, sublims, colpidors i romàntics. No hi ha cap indici, però, que la nostra mesquita es faci servir. Es un lloc abandonat des de fa anys, ple d'olor de reclosit i de pols estantissa."
