Actualment no tinc massa temps per a dedicar al blog. Nomes una obvietat: aquesta colla d'Eta son uns autentics fills de puta. Declaren un alto al foc o no se que el dia despres de l'aprovacio de l'estatut al Congres.
Res de sindromes d'Estocolm. Amb aquests cabrons no es negocia. Es guanya i punt.
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest... -
La nit de sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic.Totes les civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en...
11 comentaris:
Això és parlar clar i català. Totalment d'acord. Però em sembla que ara s'obrirà un període de marejar la perdiu bastant repugnant com a espectacle. I, finalment, els que pensem així serem una minoria ínfima.
Lola (paraules)
tio, això no és precisament el què pensava Blair, i mira, ara la IRA és història. Em repugna la vostra manca de responsabilitat. Au.
Abans de Blair va haver-hi la Thatcher. I abans de Zapatero, Aznar. Vull dir que no se qui haura fet mes per arribar a aquesta situacio.
A la debilitat d'Eta no s'ha arribat gracies a Carod i aspirants a mediadors i al Nobel.
Així no és com pensava franco ? Se gana y punto. Que más da si de otra forma se pueden evitar más muertes ? Se gana y punto.
Suposo que penseu igual en tot conflicte armat (per exemple, Israel-Palestina). Es guanya i punt.
I a qui no li agradi, dues pedres! A guanyar i punt !
Bé, en aquest cas, guanya (o no guanya) l'estat de dret i la dignitat de la ciutadania, tot molt irresponsable.
A parer meu, els presos, doncs ja s'anirà veient, però abans ha de desarmar-se Eta sense cap contrapartida política, i d'això, sí, se'n diu, en totes les llengües, perdre, i jo que me n'alegraria.
No entenc com es pot admetre cap legitimitat a uns paios que -només un exemple- van fer un xantatge, que no podia prosperar i ells ho sabien, a tot un país durant 48 hores a través d'un nano segrestat, Blanco, a qui a l'hora prevista, amb una exactitud odiosa, van fotre-li un tret al cap (amb mala punteria, ni tan sols el van matar d'immediat), enmig d'un bosc. Això sí que és repugnant, i, insisteixo, ho és per a tot un país que es trobava a l'espera de l'execució. Després, fem fàstics (jo la primera, eh) a la pena de mort.
Són uns assassins, i punt.
Lola
La política des de les visceres no és política ni és res. Cal pensar en les víctimes, cert. Però cal pensar també en les moltes persones que han portat un escorta tres metres darrera seu, els últims 25 anys. No creus que s'ho mereixen, també ? De les víctimes, dignitat i tota l'ajuda, però no l'opinió. Són les facilitats a la reincerció un preu polític ? No ho sé. Però no rebaixa ni un bri de dignitat a les víctimes. La la justicia no és la llei del telió. Ull per ull ?? Tots guerxos ... I després ?
No estic parlant de la llei del talio. La politica antiterrorista espanyola ha estat modelica. A Belfast hi havia tancs al carrer. En canvi aqui, els responsables de la guerra bruta son a la preso. Per sort, no hi ha pena capital ni cadenes perpetues.
Es evident que si eta renuncia a les armes de manera clara, hi haura mesures de gracia. I aixi sera i aixi ho entendra tothom. La democracia es aixo tambe.
Als anys 80 l'independentisme catala aplaudia els atemptats i assaninats. I a Carod li vaig sentir a dir coses espantoses, com que hi havia mes morts a les carreteres que no pas per atemptats i que el problema terrorista era menor.
Jo estic amb en Jesús, però crec que els presos s'hauran d'acostar, negociació n'hi ha d'haver.
És a dir que no hi estic del tot d'acord.
Lola, ribot, és obvi que la eta són uns assassins. Però i ara què. La vostra manca de responsabilitat és la següent; amb el vostre discurs els nostres fills, i els fills dels nostres fills encara viuruien amb el taló de fons de la ETA. Això és la vostra manca de responsabilitat; envers el futur. No es pot canviar el passat, i vosaltres, pel que vaig llegint, no voleu que canvii el futur. teniu odi crònic. A mi ja m'està bé; allà vosaltres. però no castreu el futur dels nostres fills. Eta, sembla, ja no ho farà.
Subal, tiu (ara faig d'"Autor", si em permets), que, de castrar, castrar, jo no castro ningú; només opino.
Una cosa són mesures de gràcia amb els presos (quin remei!) i l'altra negociació política. I ara fins i tot els "nostrats" s'apunten al carro: l'Estatut queda reforçat (diuen), Carod queda justificat (insinuen), i no sé quantes barbaritats més. Tots els polítics, també els del PP (no fos cas que se'm confongués) intenten rendabilitzar Eta. I això tan obvi que són uns assassins, doncs, mira, a oblidar-ho ràpid (oblidar la ràbia i l'odi que han generat, sí) perquè el futur és nostre i de color de rosa, i tothom a ser bo i feliç pels segles dels segles amèn.
Lola
Subal, pensaries igual si la banda terrorista fos d'ultradreta? Quantes vegades hem posat el crit al cel pels pactes de silenci despres de la mort de Franco? Hi haura acostament de presos, es tornara a legalitzar Batasuna i, fins i tot, en absencia de violencia i amenaces seria possible un referendum d'autodeterminacio. El que no hi haura sera anulacions de judicis. I s'ha d'evitar tambe, per exemple, la foto dels etarres sortint de la preso, fent el signe de la victoria, amb aquell somriure estil Otegui.
El futur es tambe respecte i dignitat a la memoria de les victimes.
Publica un comentari a l'entrada