Un dilluns estrany

Des de fa més d'un any cada dilluns em trobo amb el meu amic Mark S. Va ser professor universitari de llengua francesa, viu a Cardiff i els dilluns i dimarts s'està a Exeter amb la seva mare quasi centenària. Divendres em va enviar un correu dient-me que aquesta setmana no podríem trobar-nos i esperava explicar-m'ho més endavant. Ens vam conèixer a la biblioteca un dia que mirava uns diaris estrangers. En el moment d'agafar La Vanguardia española ell es disposava a fer el mateix. Em va dir que havia estudiat la llengua espanyola anys enrera i que ara l'estava refrescant. Em va proposar d'anar a fer un cafè i parlar mitja hora en espanyol i mitja més en anglès.

A principis d'any em va demanar si tenia algun llibre en català, que li agradaria comprovar si el podia seguir. M'havia emportat de Catalunya "Seixanta anys d'anar pel món", les memòries d'Eugeni Xammar. Tot i que té feina a rellegir novel·les i no li agrada la biografia, va llegir alguns fragments. Em va dir que trobava el català una mica sec, que evidentment no té el gruix del francès i l'espanyol i que hi havia moltes paraules repetides. Ara, li va agradar el personatge. Em comentà que semblo un exiliat, sempre rondinant per com van les coses al meu país, que no fós tan crític, que aquell senyor que havia viscut tant deia ben clar que Barcelona era un dels millors llocs del món.