Ves al contingut principal

Manifest del dia de la dona

Poema de la dona forta

Una dona forta, qui la trobarà?
És més preciosa que les perles.

El seu marit confia en ella:
no enyorarà cap més tresor;
en rebrà benestar i no malestar
tots els dies de la vida.

Ella es procura llana i lli,
i les seves mans treballen amb delit.

Com les naus d'un mercader,
porta de lluny les provisions.

És de nit i ja es lleva;
prepara el menjar per als de casa
i la feina a les criades.

Es mira un camp i el compra,
amb el fruit del seu treball planta una vinya.

Es posa amb energia a la feina,
fa anar els braços amb vigor.

Comprova que els negocis marxen bé:
en plena nit encara té encesa la llàntia.

Les seves mans agafen el fus,
buida que buida la filosa.

Obre la mà als pobres,
l'allarga als necessitats.

Si neva no pateix pels de casa:
doble abric porten tots ells.

Ella mateixa es teixeix les flassades,
es vesteix de porpra i de roba de fil.

El seu marit és respectat en l'assemblea,
quan té sessió amb els notables del país.

Teixeix teles per a vendre,
proveeix de cenyidors els marxants.

Va vestida amb honor i dignitat,
es riu del dia de demà.

Parla amb sensatesa,
els seus llavis instrueixen dolçament.

Vetlla per la marxa de la casa,
no menja el pa sense guanyar-se'l.
Els fills van a felicitar-la,
el marit en canta les lloances:
«Hi ha moltes dones fortes,
però tu les guanyes totes!»

L'encís és enganyós, la bellesa s'esvaeix;
la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.

Reconeixeu-li el fruit del seu treball:
per tot el que fa, rebrà pública lloança.

Proverbis 31,10-31
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'impost sobre les begudes ensucrades

Diumenge al migdia un equip de TV3 ens va visitar a la botiga, Volien saber la nostra opinió sobre l'impost nou afegit a les begudes ensucrades.  Què busca aquest nou impost? Dissuassió? Recaptació? Un canvi d'hàbits?
A casa la cocacola no és el refresc més venut. Avui mateix hem servit més vermuts i sucs de taronja, comptats per separat, que cocacoles. I aigües, segurament, també. 
És clar que l'administració ha encetat la qüestió per la baula més dèbil: els usuaris i els restauradors. Fins i tot crec que no és un impost de naturalesa tècnica ni tampoc sanitària. És un impost ideològic, dirigit cap a una beguda concreta. Tampoc busca un incentiu. Si el busqués, per què l'administració no rebaixa a l'ensems, per exemple, l'IVA de la fruita al 4%, que faria feliços els pagesos, els venedors dels mercats i als usuaris?
I la pregunta que no agrada a l'administració, la d'ahir, la d'avui i la de sempre: No creieu que tots som responsables de prendre el…

Fer de padrí

Article per a la revista El Llaç de Molins de Rei

FER DE PADRÍ

A  l’igual que la majoria de vosaltres, tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era en Joan Alari, el meu avi de Molins de Rei. En el nostre cas vam contravenir la tradició de que el padrí regala la mona i la padrina el palmó.  La mona me la feien els avis forners de Corbera. Així, sempre vaig tenir un palmó de Molins de Rei, concretament de la Plaça de la Creu.

El padrí és un segon títol de l’oncle, amic o avi triat. De padrí te’n fan, però seran ell i el fillol els que aniran teixint una relació especial amb els anys. Cal, doncs, una voluntat per a exercir de padrí. L’immortal Vito Corleone diu que “els italians pensen que el món arriba a ser tan dur que cal tenir dos pares, per això tenen un padrí”. 

Des de temps immemorial els padrins han regalat ous als seus fillols per Pasqua. L’ou té  una gran simbologia: la closca representa la terra; la membrana, l’aire; la clara, l’aigua; i el rovell el foc i també el cos humà…

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…